viernes, 4 de noviembre de 2011

Tema 2 (Activitats)


Estudieu els 30 punts de l'Escola Nova. Analitzeu junts quins tenen acualitat avui i convé tenir present i feu una interpretació actualitzada.
 
1. L'Escola Nova és un laboratori de pedagogia pràctica.
Actualment, l’escola és un laboratori de pedagogia pràctica perquè els nens aprenen manipulant, experimentat, a través de les seves pròpies necessitats.

2. L'Escola Nova és un internat, perquè solament la influència total del medi dins del qual es mou i es desenvolupa l'infant permet fer una educació plenament eficaç. Això no significa que preconitzi el sistema d'internat com un ideal que cal aplicar sempre i a tot arreu: ben al contrari. La influència natural de la família, si és sana és preferible sempre al millor dels internats.
Actualment, l’escola no és un internat ja que es prioritza l’educació que dóna la família.

3. L'Escola Nova està situada a la natura, perquè aquesta constitueix el medi natural de l'infant. Però, per a la cultura intel·lectual i artística, és aconsellable tenir a prop una ciutat.
Avui dia, l’escola no es troba dins la natura, està a la ciutat, però es fan sortides perquè estiguin en contacte amb ella.

4. L'Escola Nova agrupa els infants en cases separades i viu, cada grup de deu a quinze nens, sota la direcció moral i material d'un educador, amb el suport de la seva dona o una col·laboradora. Cal que no es privi els infants d'una influència femenina adulta ni de l'atmosfera familiar, que no poden proporcionar els internats-casernes.
L’escola actual, ha de ser una institució legalitzada, cada professor disposa de 20 alumnes més o menys.

5. La coeducació.
Actualment existeix la coeducació per tal de disminuir la discriminació de generes, encara que hi ha escoles privades en les qual nens i  nenes estan separats, però això queda en elecció de si els pares volen o no que estiguin junts.

6. L'Escola Nova organitza treballs manuals per a tots els infants durant una hora i mitja, almenys, cada dia, en general.
A l’escola d’ara, també s’organitzen activitats manuals, encara que només una hora o dos a la setmana. Antigament, predominaven més els treballs manuals ja que un cop es sortia de l’escola anaven a treballar.

7. Entre els treballs manuals, la fusteria ocupa el primer lloc. El conreu de la terra i la cria d'animals petits entren en la categoria de les activitats que tot infant estima i caldria que pogués dur-les a terme.
Actualment, aquestes activitats no són les principals sinó que són complementaries, en alguns col·legis tenen un hort i en uns altres tenen una mascota com per exemple un peix, una tortuga,etc. A més, poden fer sortides al camp o a la granja.

8. Al costat dels treballs programats, es concedeix un lloc als treballs lliures, que desvetllen el gust dels nens i els desperten l'esperit d'invenció i el seu enginy.
Actualment també es proposen als nens treballs lliures per desenvolupar la seva creativitat i imaginació.

9. La cultura del cos està assegurada per la gimnàstica natural, tant com pels jocs i els esports.
A les escoles també es dona una assignatura que és educació física en la qual es fan jocs i esport.

10. Els viatges, les excursions i els campaments tenen un paper important en l'Escola Nova.
A l’escola actual també es fan excursions i viatges en els quals els nens poden conèixer i explorar nous llocs i diferents maneres de viure.

11. En matèria d'educació intel·lectual, l'Escola Nova procura obrir l'esperit a una cultura general del raonament, més que una acumulació de coneixements memoritzats.
Actualment, també es procura que els nens raonin i resolguin el problemes a través de la seva capacitat i que els coneixements que aprenguin els entenguin i sàpiguen explicar a la seva manera, no tant saber-se els coneixements de manera memoritzada.

12. La cultura general es complementa amb una especialització, primer espontània, després sistematitzada, que desenvolupa els interessos i les facultats de l'adolescent en un sentit professional.
A l’escola actual, aquesta especialització en sentit professional es comença a donar a batxillerat o cicles i es pot terminar amb La universitat.
 
13. L'educació es basa en els fets i les experiències. L'adquisició dels coneixements surt d'observacions personals o, en els seu lloc, de les que els altres han recollit en llibres. La teoria segueix, en qualsevol cas, la pràctica; no la precedeix mai.
Avui dia, es dona una gran importància a l’educació basada en els fet i les experiències personals i es proposen als infants activitats en les quals ha d’experimentar per ell mateix però sempre desprès d’haver après la teoria, es a dir, la teoria precedeix a la pràctica.

14. L'educació es fonamenta en l'activitat personal de l'infant.
L’activitat personal que fa l’infant és un gran avantatge per poder aprendre i sense el qual la seva educació bàsica es quedaria estancada.

15. L'educació es fonamenta, en general, en els interessos espontanis de l'infant. Les actualitats de l'escola o de l'ambient generen activitats ocasionals, que ocupen un lloc rellevant en l'Escola Nova.
A l’escola actual tots els nens aprenen els mateixos coneixements. D’aquests uns els interessaran més i uns altres menys. A més, també es creen activitats ocasionals sobre alguna de les matèries donades.

16. El treball individual del nen.
El treball individual és molt important ja que ajuda al nen a aprendre per sí mateix i millorar les seves capacitats.

17. El treball col·lectiu o en equip.
Actualment, també es valora el treball en equip ja que es una bona manera de relacionar-se i d’aprendre a cooperar.

18. L'ensenyament pròpiament dit es limita al matí. A la tarda, es dediquen una o dues hores, segons l'edat, a l'estudi personal.
A l’escola actual, també s’ha d’anar per la tarda però fent menys hores i podent complementar-les amb activitats més pràctiques com esports, dansa, ja que per la tarda s’està més cansat i no s’aprèn igual per la baixa concentració.

19. S'estudien poques matèries cada dia: una o dues solament. La diversitat neix de la manera de tractar-les, més que de les matèries tractades.
Actualment, s’estudien més d’una matèria al dia i es reparteixen de diferent forma al llarg de la setmana.

20. S'estudien poques matèries cada mes o cada trimestre.
Ara, s’estudien les mateixes matèries durant tot el curs.

21. L'educació moral, com la intel·lectual, no s'ha d'exercir de fora a dins, per l'autoritat imposada, sinó de dins a fora, per l'experiència i la pràctica gradual del sentit crític i la llibertat. Sobre la base d'aquest principi, algunes escoles noves han aplicat el sistema de la república escolar.
Tampoc es pot ensenyar l’educació moral imposant-la, sinó mostrant als infants diferents situacions i les possibles formes d’actuar i deixant que decideixi lliurement.

22. A manca d'un sistema democràtic integral, en la majoria d'escoles noves els infants elegeixen delegats, amb una responsabilitat definida.
Actualment, també s’escull un delegat al qual se li atorguen una seria de responsabilitat, la més important la de ser el portaveu de tota la classe i informa al professors l’opinió d’aquesta.

23. Càrrecs socials de tot tipus poden proporcionar un auxili mutu efectiu. Aquests càrrecs al servei de la comunitat, es confien de manera successiva als petits ciutadans.
Els càrrecs de servei socials de la comunitat es confien actualment també als infants per tal de que aprenguin a col·laborar i respectar en el bé públic.

24. Les recompenses consisteixen a proporcionar als nens ocasions d'incrementar la seva creativitat. S'apliquen als treballs lliures i desenvolupen així l'esperit d'iniciativa.
Avui dia, no s’utilitzen recompenses per incrementar la creativitat.

25. Els càstigs estan en consonància amb la falta comesa. És a dir, tendeixen a posar els nens en condicions d'aconseguir millor, pels mitjans apropiats, la finalitat que es creu apropiada, que han aconseguit malament o que no han aconseguit.
Actualment, els càstigs també venen donat per la falta comesa. Alguns d’aquests poden ser posar-se de cara a la paret, quedar-se sense pati, etc. A l’institut aquest equivaldrien a les faltes lleus i greus i obrir un expedient.

26. L'emulació té lloc, sobretot, per la comparació feta per l'infant entre el seu treball present i el seu treball passat, i no exclusivament per la comparació del seu treball amb el dels seus companys.
Actualment tampoc es fa una comparació en el treball del nen amb el dels seus companys, sinó que es valora el progrés que ha fet el nen al llarg del curs.

27. L'Escola Nova és un ambient de bellesa.
A l’escola actual la bellesa no és un aspecte important. Aquesta gairebé només té rellevància a arts visuals i plàstica.

28. L'Escola Nova practica la música col·lectiva: cant o orquestra.
Avui dia, la música col·lectiva no es pràctica gaire. Tot i això, es pot fer a algunes escoles com activitat extraescolar o a les acadèmies de música.

29. L'educació de la consciència moral es practica a moltes escoles noves amb narracions i lectures que provoquen en els infants reaccions espontànies, veritables judicis de valor que, a mesura que es van repetint i accentuant, acaben relacionant-se més estretament amb ells mateixos i els altres.
Actualment, també es practica l’educació de la consciència moral a través de narracions i lectures.

30. L'educació de la raó pràctica consisteix, en particular entre els adolescents, en reflexions i estudis sobre les lleis naturals del progrés espiritual, individual i social. La majoria de les escoles noves observen una actitud religiosa no confessional o interconfessional, però amb una gran tolerància respecte dels ideals diversos, per tal com encarnen un esforç, d'acord amb els desenvolupament espiritual de la persona."
Avui dia, a les escoles públiques no es dona cap matèria religiosa. Si els pares volen que els nens facin religió els han d’apuntar a algunes escoles privades o escoles religioses que es dona aquesta educació.



                                                                 Fet per: 
                                                                 Estefania Marcos Costa
                                                                 Elena Navarro Delgado
                                                                 Irene Riguillo Moreno
                                                                 Anna Romero Cano

miércoles, 19 de octubre de 2011

Tema 2

L’École Nouvelle

Al llindar del segle XX, va haver una necessitat de canvi del model escolar ja que el que hi havia, el creat pels il·lustrats, no anava bé, era massa reglat i uniforme. Durant aquest segle també, no volien buscar només el coneixement filosòfic i institucional sinó que va haver una fonamentació en buscar el coneixement científic.

Precursors (precedeixen):

Jan Amos Komenský (Moravia, 28 març 1592 - Amsterdam, 15 novembre 1670) en llatí Comenius, va ser un teòleg, filòsof i pedagog nascut a l'actual República Txeca. Va ser un home universal, convençut de l'important paper de l'educació en el desenvolupament de l'home. Pensava que s'havia d'ensenyar amb la intuïció i defensava les llengües. Va organitzar un sistema per poder ensenyar a tothom.

Johann Friedrich Herbart (Oldenburg, 4 de maig de 1776 - Göttingen, 14 d'agost de 1841) va ser un filòsof, psicòleg i pedagog alemany. Va ser deixeble de Kant i va escriure les primeres lliçons de pedagogia. Deia que la pedagogia derivava del fi de l'educació, és a dir no es podia imposar un tipus d'educació sinó que s’havia d’educar de diferents maneres segons el fi que es vol aconseguir.

Johann Heinrich Pestalozzi (Zuric, 12 gener 1746 - Brugg, 17 de febrer de 1827) va ser un pedagog suís, un dels primers pensadors que podem denominar com a pedagog en el sentit modern del terme , doncs ja havia pedagogs des de l'època dels grecs. Reformador de la pedagogia tradicional, va dirigir la seva tasca cap a l'educació popular. Defensava el compromís per l’infant i aconseguia entusiasmar als nens.

Els reformadors socials ( no van ser pedagogs)

Josep de Calasanç (1592): escola per a nens pobres. Fundador  “escola pia actual”.
Jean-Baptiste de la Salle (1684): escoles cristianes. Fundador  “escola de la Salle”
Marcellin de Champagnat (1817): escoles rurals. Fundador  “escola dels maristes”.
Giovanni Bosco (1853): tallers d'oficis professionals. Fundador “escola dels Salesians”.

Rehabilitació i reeducació científica

Juan-Pablo Bonet (1620): llenguatge de signes
Jean-Gaspard Itard (1801): l'infant salvatge

Pedagogs

Fredrich Fröbel (Oberweissbach, Turíngia, 21 d'abril de 1782 - Marienthal, 21 de juny de 1852). Pedagog alemany creador de l'educació preescolar i del concepte d'escola bressol. Fundador del kindergarten (jardí d’infants 3-7 anys) defensava el joc com a treball, deia que s’aprenia jugant, era un desenvolupament tant personal com social. Ho feia a traves del joc, cançons, etc. Deia que en l’educació sabia de donar motius per aprendre, no coaccionar-la, l’aprenentatge es feia per intuïció i interès. L’educació era integral, s’havia de conèixer i comprendre la natura, Déu i a un mateix.


Francis W. Parker: Superintendent escolar a Quincy-Massachusets, USA 1875
És el creador de “le Progressive education” segons Dewey.
Militar estat, als 35 anys va anar a Alemanya a estudiar els nous mètodes de pedagogia: Rousseau, Fröbel, Pestalozzi, Herbart. Creador del mètode Quincy: (fora disciplina punitiva i memoritzacions mecàniques) habilitats socials, expressió oral i escrita, activitats culturals, educació física, experimentació científica amb materials.
Escola experimental de Chicago integrada a les escoles laboratori de Dewey (1901).


John Dewey (Burlington, Vermont, 20 d'octubre de 1859 - Nova York, 1 de juny de 1952) va ser un filòsof, pedagog i psicòleg nord-americà. A Dewey va ser, durant la primera meitat del segle XX, la figura més representativa de la pedagogia progressista als EUA. Creia que només es podria assolir la plena democràcia a través de l'educació i la societat civil. Per això deia que l’escola havia de ser democràtica, s’havia de preguntar als alumnes i fer-los participar. El desenvolupament cognitiu es fa en un entorn social amb les necessitats. Superar els dualismes (ment-acció, psíquic-social, teoriapràctica, treball-lleure...) L'educació escolar ha de ser educació social sobre la cultura del present. L'esforç es fonamenta en l'interès no en compulsió. Deia que el currículum era l’itinerari que ha de fer un nen al llarg del curs (no nomes matèries, anar de visita a diferents llocs també, parteix del que te l’alumne, s’ofereix allò que l’entorn familiar no li pot oferir). S’havia de fer vida comunitària per aprendre la democràcia. 
Mètode:
  1. Experiència directa 
  2. Necessitat a resoldre 
  3. Cerca d'alternatives
  4. Apuntar solucions
  5. Comprovar eficàcia 
Obres:
  • My Pedagogyc Creed (1897)
  • The child and the curriculum (1902)
  • How We Think (1910)
  • Interest and effort in Education (1913)
  • Creative intelligence (1917)


Ovide Decroly (23 de juliol de 1871, Renaix (Ronse), Bèlgica - 1932, Uccle) va ser un pedagog, psiquiatra, neuròleg, metge i docent belga. Tractava nens amb dificultats, els agafava i portava a casa. Feia un procediment que servia tant per educació especial com normal. Creia que l'infant portava una herència i un impuls de vida. L'infant rep una herència cultural, i aquestes necessitats primàries (biològiques) i tendències socials amb personalitat (psicosocial) determinaran la personalitat del nen i com serà. Feia escola per a la vida i a través de la vida, deia que als alumnes se’ls havia de motivar per què traguessin el màxim de rendiment. Això, ho aconseguia dient-los en el que destacaven. Deia que els centres d'interès es creaven a partir de les necessitats: alimentació, protecció, seguretat, treball/joc, aquestes eren les grans necessitats de l’humanitat del segle XX.
Globalització: el nen ha de veure una realitat natural, la qual nosaltres li hem donat les estructures i les classificacions per tal de que saber pugui aplicar les coses d’estudis i a partir de l’observació sigui capaç de fer la separació.
S’havia de fer un seguit de passos per ensenyar: observació, associació, expressió. La classe havia de ser un laboratori d’acció i s’havia d’aprendre de la natura. Volia fer una educació moral, aprendre el bé, la bondat i la bellesa. Va ser el creador de la república escolar, és a dir, els infants havien de prendre decisions en assemblea.



Maria Montessori (Ancona, Itàlia, 31 d'agost de 1870 - Holanda, 6 de maig de 1952) va ser una educadora, científica, mèdica, psiquiatra, filòsofa, psicòloga, devota catòlica, feminista i humanista italiana. Va fer una pedagogia científica, és a dir, a partir de la medicina va desenvolupar una pedagogia que es basava en l’educació sensorial. El pla del desenvolupament era biologic i basava la seva educacio en la bellesa, la bondat, la veritat i la divinitat.
Posa l'accent a la biologia i al desenvolupament sensiorial. Creia que no s’havia de castigar. Va valor molt el silenci i el material com un estímul, reglat (els materials estaven ordenats per formes, colors, etc. per estimular l’aprenentatge del nen). Deia que s’havia d’estar al costat del nen quan demanava ajuda. Deia, també, que els hàbits no eren automatismes, eren automatismes voluntaris, ja que hi ha una voluntat per fer-los, els podem no fer si volem. Va donar molta importancia a la higiene. Deia que a la vida hi havia el moment llindar: moment adequat per aprendre alguna cosa, cada etapa de la vida té uns coneixements (ex: nadó, acabat de neixer no pot aprendre a caminar a d’aprendre en el moment adequat, si no ho fa desprès li costarà mes fer-ho.)

Obres:                             
  • La descoberta de l'infant (1909)
  • El mètode Montessori (1939)
  • Antropologia pedagògica(1910)



Adolphe Ferrière (Ginebra, 1879 - Ginebra, 1960) va ser un dels fundadors del moviment de l'educació progressiva. Sistematitzador i divulgador de l'Escola Nova o Escola Activa.
Era burgès. Estava molt compromès per l’escola,la cultura i la diversitat. Va tenir la primera idea marxista: donar consciència a la dona. 


Obres: 
  • 30 punts de l'escola Nova, 1915
  • L'autonomie des écoliers (1921)
  • L'école active (1922)
  • La coéducation des sexes (1926)
  • Discrepància amb Langevin i Wallon al Cogrés de Nice 1932.
  • Escriu sobre assumptes polítics, econòmics, i socials.
  • Lleis biogenètiques i desenvolupament humà i social.
  • L'essentiel, introduction au symbolisme universal des religions (1952)

Tema 1 (Activitats)

Comentar textos il·lustratius del pensament de Rousseau i de Condorcet que van donar pas a la institució escolar per a tots els ciutadans, encara actual. Cal preveure que s'hi aportin textos (entre 10 i 20 línees).

Rousseau 
“Observad la naturaleza y seguid el camino trazado por ella. La naturaleza ejercita continuamente a los niños; endurece su temperamento con todo género de pruebas y les enseña muy pronto qué es pena y qué dolor. Los dientes que les nacen les dan fiebre, violentos cólicos les dan convulsiones, y tienen accesos de tos, los gusanos les atormentan, la plétora les corrompe la sangre, en la que fermentan varias levaduras y son la causa de peligrosas erupciones. Casi toda la primera edad es enfermedad y peligro; la mitad de los niños mueren antes de los ocho años. Hechas las pruebas, el niño ha ganado fuerzas, y tan pronto como puede hacer uso de la vida, tiene más vigor al principio.

Si esta es la regla de la naturaleza, ¿por qué se hace oposición a ella? ¿Cómo no nos damos cuenta de que queriendo corregirla se destruye su obra y se obstaculiza la eficacia de sus afanes? Hacer en lo exterior lo que realiza ella en lo interior, dicen que es redoblar el peligro, mientras que, por el contrario, es hacer burla de él y agotarlo. La experiencia nos muestra que mueren más niños criados con delicadeza que los otros. Mientras no sean rebasadas sus fuerzas, menos se arriesga con ejercitarlas que con no ponerlas a prueba.
Acostumbradlos por tanto a sufrir golpes que se verán obligados a soportar un día; endureced sus cuerpos habituándolos a la inclemencia de los climas y los elementos, al hambre, a la sed, a la fatiga.”

En aquest fragment de “Emilio” de Rousseau es pregunta per què la gent intenta oposar-se a que el nen s’eduqui de manera natural, és a dir, a que el procés d’aprenentatge el faci ell sol per així acostumar-se a sofrir la crueltat de la vida i a afrontar millor els perills que aquesta comporta. Es pot veure, doncs, clarament el pensament de Rousseau en el qual al nen només se l’havia d’observar i acompanyar-lo en el procés d’aprenentatge.


Condorcet 
“Hemos observado, por último, que la instrucción no debía abandonar a los individuos en el momento de su salida de las escuelas; que debía abarcar todas las edades, que no hay ninguna en la que no sea útil y posible aprender, y que esta segunda instrucción es tanto más necesaria cuanto más estrechos hayan sido los límites que hayan encerrado la instrucción de la infancia. Esta es también una de las causas principales de la ignorancia en la que se hallan sumidas hoy día las clases pobres de la sociedad; la posibilidad de recibir una primera instrucción no se echa tanto de menos como la de conservar sus ventajas”.

En aquest fragment de Condorcet, ens diu que l’educació havia d’abarcar totes les edats, ja que a totes creu que és important aprendre. A més, pensa que l’educació hauria d’arribar fins i tot a les classes pobres per què aquestes es troben dins d’una gran ignorància. En aquest fragment és mostra clarament el pensament de Condorcet, el qual creu que la cultura i l’ instrucció (saber llegir i escriure) havia d’arribar a tothom (escola universal i pública).

jueves, 13 de octubre de 2011

Realment hi ha tanta crisi per fer retallades en educació?


L'altre dia veient "Salvados", a La Sexta, va sortir un reportatge sobre els diners mal invertits a Espanya. Van sortir el Fòrum de Barcelona i la Expo a Saragossa, entre altres. En tots dos llocs és van gastar milers de milions d'euros per fer una sèrie d'infraestructures que només es van utilitzar un cert període i que ni tan sols van aconseguir guanyar la meitat d'aquests diners. Però al reportatge el que més em va impactar va ser quan van parlar de l'AVE. Deien que era de les coses on menys retallades havia fet el govern i que, com totes les altres coses, aquests diners no es veien amortitzats, ja que hi ha molt poca gent que l'utilitza, per exemple, d'un passatger que hi ha a Espanya a França hi han 6 i a Japó 15. Aproximadament, s'havien gastat uns 64.000 milions d'euros, en unes infraestructures que molt poca gent les utilitza i que hi ha llocs on son inservibles com a Tardienta, un petit poble de Osca en el qual baixa una persona o dos només, ja que hi ha un tren normal que passa per molt menys diners.

La veritat em sembla indignant que es gastin diners en coses gairebé inútils i que retallin de coses essencials de la societat com són l'educació i la sanitat.

Joc de cartes de l'educació


La frase que jo vaig escollir va ser:  L'educació com a funció cultural. La cultura és el conjunt de totes les formes, els models o els patrons, explícits o implícits, a través dels quals una societat es manifesta. Com a tal inclou llenguatge, costums, pràctiques, codis, normes i regles de la manera de ser, vestimenta, religió, rituals, normes de comportament i sistemes de creences. L’educació (tant a l’escola, com la que donen els pares, la societat, mitjans de comunicació, etc.) és l’encarregada d’aportar-nos tota la cultura del nostre país i dels altres.

martes, 11 de octubre de 2011

Tema 1

El sistema escolar. La institució escolar

El sistema escolar va sorgir amb la Revolució Francesa al 1789. Aquesta era una revolució agrària, industrial i política en la qual la burgesia volia fer un mercat obert.
Els pensament principal dels il·lustrats era pensar amb la raó fins a tal punt que s’oblidaven dels sentiments. Basant-se en aquest, van crear un model d’ensenyament anomenat  institució escolar amb el qual volien apartar del poder als aristòcrates, nobles i clero i constituir una república.

Personatges il·lustrats
Francesos

 Jean-Jacques Rousseau (Ginebra, Suïssa, el 28 de juny de 1712Ermenonville, França, 2 de juliol de 1778) fou un dels principals filòsofs del segle de les llums en llengua francesa. Aquest deia que s’havia d'observar al nen i conèixer-lo per conduir-lo i acompanyar-lo en el procés d'aprenentatge. Deia que el nen havia d'aprendre per ell mateix. A més creia que la societat més lliure era aquella que basava la seva educació en el transcurs natural. Va marcar la pauta de l’escola activa.

Nicolas de Condorcet (Ribemont, 17 de setembre de 1743 - Bourg-la-Reine, 28 de març de 1794) fou un filòsof, matemàtic i politòleg francès, introductor del sistema d'educació pública a França. volia que la cultura i l’ instrucció (saber llegir i  escriure) arribés a tothom (escola universal i pública) i a més separar aquesta de l’església. Això era una novetat ja que en aquella època només hi havia professors particulars pels rics. Es va interessar per la defensa dels drets humans (fins i tot el de les dones) per tal de poder garantir la felicitat i el desenvolupament dels individus i millorar la convivència a la societat.

Personatges romàntics 
Alemanys

Johann Christoph Friedrich Schiller (10 de novembre de 1759, Marbach am Neckar, Alemanya - 9 de maig de 1805, Weimar, Alemanya) va ser un poeta, escriptor, filòsof i historiador alemany. Volia educar per la bellesa, ja que aquesta era la que feia possible educar alhora les facultats sensibles (sensibilitat) i les racionals (raó) amb una gran harmonia, un equilibri que era donat per l’estètica. Això era l’anomenada “educació estètica”i creia que la cultura i l’Estat havien de ser així per tal de poder salvar els trets humans i garantir la llibertat a l’home.

Johann Wolfgang von Goethe (28 d’agost de 1749, Hesse, Alemanya – 22 de març de 1832, Turíngia, Alemanya) fou un poeta, novel·lista, dramaturg i científic alemany que va ajudar a fundar el romanticisme. 
 Creia que a l’educació hi havia dos parts
1.       L’ensenyament del contingut.
2.       El resultat.


Conceptes que cal diferenciar
  • Instrucció: és l’aprenentatge que té un component repetitiu, rutinari.
  • Ensenyament: és un pas més que l’instrucció, mostra el coneixement, el presenta abans i l’explica.
  • Educació: és el procés que ajuda a constituir la conducta del nen i li aporta els coneixement culturals. Intervé tothom: escola, societat, família, mitjans de comunicació...  
  • Aprenentatge: resultat de ensenyament i educació.
  • Formació: és l’aprenentatge realitzat al llarg de la vida d’un individu en centres especialitzats, amb la finalitat de completar la formació inicial, per a reciclar-se o com a passatemps.
  • Ensinistrament: habituació mecànica, per exemple: tallar, és un hàbit que cada cop es fa millor.
  • Domesticació:  fer tractable (una persona de caràcter rebel i esquerp). S'utilitza més per animals.
  • Didàctica: ciència que orienta i dirigeix el procés d’ensenyament-aprenentatge.
  • Pedagogia: és la ciència que té per objecte l’estudi de l’educació. És l’encarregada de treure les capacitats socials de cada persona per poder desenvolupar-se. 

Altres conceptes
Metodologia: del grec metà "més enllà", Odos "camí" i logos "estudi"), fa referència al conjunt de procediments basats en principis lògics, utilitzats per assolir una gamma d'objectius.  El terme mètode s'utilitza per al procediment que s'empra per assolir els objectius d'un projecte i la metodologia és l'estudi del mètode.
Ha vingut a substituir didàctica.

Imperi Napoleònic
La institució escolar també té un instrument del despotisme il·lustrat el qual va estar donat per Napoleó, a finals del segle XVIII. Aquest era un dèspota il·lustrat que volia l’uniformització del centralisme. És va basar en els pilar que hi havia a l’imperi Romà: llengua-dret-religió i va fer un petit canvi: llengua-dret-escola, en la qual tots havien de parlar la mateixa llengua.

Els agents d’educació
  • Família
  • Escola
  • Societat
Una institució o establiment escolar  és cada una de les escoles que tenen una finalitat compartida, tots participen (mestres, pares...)
El sistema escolar és un conjunt d’escoles.

La paraula ensenyar ve del grec: mostrar, organitzar situacions, treure d’una persona la seva capacitat

Orientacions en el decurs de la història
  • Paideia: iniciació a la cultura a través de la gimnàstica i la música
  • Arts liberals: arts de l'humà lliure, belles arts i arts científiques (matemàtiques,…)  per als il·lustrats, et fan lliure. 
Cada cop més gent té accés a les arts liberals i les practiquen fins i tot els pagesos.
Pervivència de les dues orientacions
Les altres són: arts servils o mecàniques

Bibliografia
  • Viquipedia
  • Institut d’estudis catalans  
  • Apunts de classe i diapositives