Tema 2

L’École Nouvelle

Al llindar del segle XX, va haver una necessitat de canvi del model escolar ja que el que hi havia, el creat pels il·lustrats, no anava bé, era massa reglat i uniforme. Durant aquest segle també, no volien buscar només el coneixement filosòfic i institucional sinó que va haver una fonamentació en buscar el coneixement científic.

Precursors (precedeixen):

Jan Amos Komenský (Moravia, 28 març 1592 - Amsterdam, 15 novembre 1670) en llatí Comenius, va ser un teòleg, filòsof i pedagog nascut a l'actual República Txeca. Va ser un home universal, convençut de l'important paper de l'educació en el desenvolupament de l'home. Pensava que s'havia d'ensenyar amb la intuïció i defensava les llengües. Va organitzar un sistema per poder ensenyar a tothom.

Johann Friedrich Herbart (Oldenburg, 4 de maig de 1776 - Göttingen, 14 d'agost de 1841) va ser un filòsof, psicòleg i pedagog alemany. Va ser deixeble de Kant i va escriure les primeres lliçons de pedagogia. Deia que la pedagogia derivava del fi de l'educació, és a dir no es podia imposar un tipus d'educació sinó que s’havia d’educar de diferents maneres segons el fi que es vol aconseguir.

Johann Heinrich Pestalozzi (Zuric, 12 gener 1746 - Brugg, 17 de febrer de 1827) va ser un pedagog suís, un dels primers pensadors que podem denominar com a pedagog en el sentit modern del terme , doncs ja havia pedagogs des de l'època dels grecs. Reformador de la pedagogia tradicional, va dirigir la seva tasca cap a l'educació popular. Defensava el compromís per l’infant i aconseguia entusiasmar als nens.

Els reformadors socials ( no van ser pedagogs)

Josep de Calasanç (1592): escola per a nens pobres. Fundador  “escola pia actual”.

Jean-Baptiste de la Salle (1684): escoles cristianes. Fundador  “escola de la Salle”

Marcellin de Champagnat (1817): escoles rurals. Fundador  “escola dels maristes”.

Giovanni Bosco (1853): tallers d'oficis professionals. Fundador “escola dels Salesians”.

Rehabilitació i reeducació científica

Juan-Pablo Bonet (1620): llenguatge de signes

Jean-Gaspard Itard (1801): l'infant salvatge

Pedagogs

Fredrich Fröbel (Oberweissbach, Turíngia, 21 d'abril de 1782 - Marienthal, 21 de juny de 1852). Pedagog alemany creador de l'educació preescolar i del concepte d'escola bressol. Fundador del kindergarten (jardí d’infants 3-7 anys) defensava el joc com a treball, deia que s’aprenia jugant, era un desenvolupament tant personal com social. Ho feia a traves del joc, cançons, etc. Deia que en l’educació sabia de donar motius per aprendre, no coaccionar-la, l’aprenentatge es feia per intuïció i interès. L’educació era integral, s’havia de conèixer i comprendre la natura, Déu i a un mateix.

Francis W. Parker: Superintendent escolar a Quincy-Massachusets, USA 1875

És el creador de “le Progressive education” segons Dewey.

Militar estat, als 35 anys va anar a Alemanya a estudiar els nous mètodes de pedagogia: Rousseau, Fröbel, Pestalozzi, Herbart. Creador del mètode Quincy: (fora disciplina punitiva i memoritzacions mecàniques) habilitats socials, expressió oral i escrita, activitats culturals, educació física, experimentació científica amb materials.

Escola experimental de Chicago integrada a les escoles laboratori de Dewey (1901).

John Dewey (Burlington, Vermont, 20 d'octubre de 1859 - Nova York, 1 de juny de 1952) va ser un filòsof, pedagog i psicòleg nord-americà. A Dewey va ser, durant la primera meitat del segle XX, la figura més representativa de la pedagogia progressista als EUA. Creia que només es podria assolir la plena democràcia a través de l'educació i la societat civil. Per això deia que l’escola havia de ser democràtica, s’havia de preguntar als alumnes i fer-los participar. El desenvolupament cognitiu es fa en un entorn social amb les necessitats. Superar els dualismes (ment-acció, psíquic-social, teoriapràctica, treball-lleure...) L'educació escolar ha de ser educació social sobre la cultura del present. L'esforç es fonamenta en l'interès no en compulsió. Deia que el currículum era l’itinerari que ha de fer un nen al llarg del curs (no nomes matèries, anar de visita a diferents llocs també, parteix del que te l’alumne, s’ofereix allò que l’entorn familiar no li pot oferir). S’havia de fer vida comunitària per aprendre la democràcia. 

Mètode:

1. Experiència directa 
2. Necessitat a resoldre 
3. Cerca d'alternatives
4. Apuntar solucions
5. Comprovar eficàcia 

Obres:

• My Pedagogyc Creed (1897)
• The child and the curriculum (1902)
• How We Think (1910)
• Interest and effort in Education (1913)
• Creative intelligence (1917)

Ovide Decroly (23 de juliol de 1871, Renaix (Ronse), Bèlgica - 1932, Uccle) va ser un pedagog, psiquiatra, neuròleg, metge i docent belga. Tractava nens amb dificultats, els agafava i portava a casa. Feia un procediment que servia tant per educació especial com normal. Creia que l'infant portava una herència i un impuls de vida. L'infant rep una herència cultural, i aquestes necessitats primàries (biològiques) i tendències socials amb personalitat (psicosocial) determinaran la personalitat del nen i com serà. Feia escola per a la vida i a través de la vida, deia que als alumnes se’ls havia de motivar per què traguessin el màxim de rendiment. Això, ho aconseguia dient-los en el que destacaven. Deia que els centres d'interès es creaven a partir de les necessitats: alimentació, protecció, seguretat, treball/joc, aquestes eren les grans necessitats de l’humanitat del segle XX.

Globalització: el nen ha de veure una realitat natural, la qual nosaltres li hem donat les estructures i les classificacions per tal de que saber pugui aplicar les coses d’estudis i a partir de l’observació sigui capaç de fer la separació.

S’havia de fer un seguit de passos per ensenyar: observació, associació, expressió. La classe havia de ser un laboratori d’acció i s’havia d’aprendre de la natura. Volia fer una educació moral, aprendre el bé, la bondat i la bellesa. Va ser el creador de la república escolar, és a dir, els infants havien de prendre decisions en assemblea.

Maria Montessori (Ancona, Itàlia, 31 d'agost de 1870 - Holanda, 6 de maig de 1952) va ser una educadora, científica, mèdica, psiquiatra, filòsofa, psicòloga, devota catòlica, feminista i humanista italiana. Va fer una pedagogia científica, és a dir, a partir de la medicina va desenvolupar una pedagogia que es basava en l’educació sensorial. El pla del desenvolupament era biologic i basava la seva educacio en la bellesa, la bondat, la veritat i la divinitat.

Posa l'accent a la biologia i al desenvolupament sensiorial. Creia que no s’havia de castigar. Va valor molt el silenci i el material com un estímul, reglat (els materials estaven ordenats per formes, colors, etc. per estimular l’aprenentatge del nen). Deia que s’havia d’estar al costat del nen quan demanava ajuda. Deia, també, que els hàbits no eren automatismes, eren automatismes voluntaris, ja que hi ha una voluntat per fer-los, els podem no fer si volem. Va donar molta importancia a la higiene. Deia que a la vida hi havia el moment llindar: moment adequat per aprendre alguna cosa, cada etapa de la vida té uns coneixements (ex: nadó, acabat de neixer no pot aprendre a caminar a d’aprendre en el moment adequat, si no ho fa desprès li costarà mes fer-ho.)

Obres:                             

• La descoberta de l'infant (1909)
• El mètode Montessori (1939)
• Antropologia pedagògica(1910)

Adolphe Ferrière (Ginebra, 1879 - Ginebra, 1960) va ser un dels fundadors del moviment de l'educació progressiva. Sistematitzador i divulgador de l'Escola Nova o Escola Activa.

Era burgès. Estava molt compromès per l’escola,la cultura i la diversitat. Va tenir la primera idea marxista: donar consciència a la dona. 


Obres: 

• 30 punts de l'escola Nova, 1915
• L'autonomie des écoliers (1921)
• L'école active (1922)
• La coéducation des sexes (1926)
• Discrepància amb Langevin i Wallon al Cogrés de Nice 1932.
• Escriu sobre assumptes polítics, econòmics, i socials.
• Lleis biogenètiques i desenvolupament humà i social.
• L'essentiel, introduction au symbolisme universal des religions (1952)