Tema 15

Actuacions i plans educatius
ADMINISTRACIÓ LOCAL I SERVEIS EDUCATIUS 
PLANS DE FORMACIÓ I ACTUALITZACIÓ DOCENT
Política d'Educació
Administació Educativa – Catalunya

Projectes educatius:

Innovació i recerca CESIRE: El CESIRE-CDEC és un centre específic de suport a la recerca i la innovació que posa a disposició del professorat tots aquells recursos i accions formatives que promouen la innovació i la millora de l’ensenyament i aprenentatge de les ciències a l’aula.

Centres de Recursos Pedagògics: Els CRP són equips que donen suport a l'activitat pedagògica dels centres i a la tasca docent de mestres i professorat, especialment, en temes de formació permanent, de recursos pedagògics i de dinamització de projectes de centre i de la zona.
Els CRP formen part dels serveis educatius de zona (SEZ) conjuntament i els equips de suport i assessorament en llengua, interculturalitat i cohesió social (ELIC) i els equips d’assessorament psicopegagògic (EAP).

Els seus objectius són:
•    Oferir recursos, d’infrastructura i de serveis als centres docents, als i a les mestres i al professorat per tal que disposin de materials específics de les diferents àrees curriculars, de mitjans propis de la tecnologia educativa i de publicacions especialitzades.
•    Localitzar, selecciona i catalogar recursos educatius i oferir-ne la informació, orientació i assessorament per a la seva utilització.
•    Donar suport a les activitats docents i a l'intercanvi d'experiències educatives, per tal de fomentar la reflexió del professorat sobre la pràctica docent mateixa.
•    Coordinar i organitzar l'execució i el seguiment de les activitats de formació permanent dels plans de formació de zona (PFZ), col•laborant en la detecció de les necessitats de formació i en l'elaboració de propostes per satisfer-les.

Camps d'Aprenentatge: Els camps d'aprenentatge (CdA) són una xarxa de serveis situats en contextos singulars que donen suport al professorat per tal que l’alumnat assoleixi objectius d’aprenentatge relacionats amb l’estudi del medi a partir de projectes que es desenvolupen en estades al camp d’aprenentatge, en activitats a l’entorn o en el centre mateix.


Administració Local i Educació

Competències en:
•    Edificis i personal subaltern a les escoles
•    Provisió de solars per a euficacions escolars
•    Serveis de menjador i transport intern (opcional)
•    Gestió d'ajuts socials i beques
•    Convenis de cursos ocupacionals a ESO
•    PQPI Programa Qualificació Professional Inicial


Diputació de Barcelona

L'Àrea d'Educació de la Diputació de Barcelona treballa al costat dels ajuntaments i els dóna suport tècnic i econòmic per a la planificació i el desenvolupament de les seves polítiques educatives.
Suport directe amb:

•    Activitats de dinamització educativa (teatre, música, itineraris)
•    Ajuts econòmics a projectes de centre educatiu

Formació Permanent: Accions formatives incloses en els PFZ amb la finalitat de proporcionar estrategies i recursos per a prendre consciència de la pròpia salut i prevenir possibles trastorns derivats de l'activitat docent.

Plans de Formació de Zona: Els Plans de Formació de Zona són un recurs de formació al servei de la millora dels centres i el professorat d'una zona educativa.

Tema 14

Escola i societat digital - experiències pedagògiques - recursos TIC-TAC
Escola i comunicació de mases -mediació educadora - cultura personalitzada

¿Milloren els aprenentatges amb les TIC?

El canvi de paradigma del docent és fonamental perquè les TIC contribueixin a aprenentatges significatius.
Aprenem a millorar les competències i a desenvolupar les capacitats cognitives, afectives, motrius i de relació interpersonal. Fins a ara l'escola ha potenciat les cognitives.

L'ús contínu de les TIC faciliten l'accés a la informació. AL realitzar diversos projectes es pot estimular el desenvolupament de les competències bàsiques i encara que en la pràctica, les notes no pugen molt, es pot estar segur que si es genera un aprenentatge significatiu.
Milloren molt els aprenentatges (els quals necessiten per a desembolicar-se en la societat del segleXXI).

Només queden fora d'aquest àmbit els relatius a elaboració manual (estructura espacial dels elements gràfics en el foli, del traç, del text, del problema, de l'experimentació, etc.); així com l'art i l'experimentació (fang, pintura, ball, imants, barreges, etc.). No obstant això millora molts altres aprenentatges que no estan recollits adequadament en els currículums.

Les TIC van a facilitar l'adquisició d'algunes competències bàsiques relacionades amb la forma de buscar la informació, de ser crítics amb ella, de tenir autonomia a l'hora de treballar, i això va a contribuir a noves formes d'aprendre i adquirir les competències bàsiques.

 

Educar la mirada – AULAMÈDIA

Aula Media organitza les Jornades d’Educació en Comunicació, sota el títol “Educar amb la mirada”. Des d’aquesta organització ofereixen al professorat materials didàctics per concretar i implementar la reflexió sobre la consciència social davant els mitjans de comunicació i sobre l’alfabetització mediàtica de la societat que doti a la ciutadania d’una mirada crítica davant les pantalles.

 

Célestin Freinet et Élise

Freinet introduí tècniques i propostes pedagògiques observant els mitjans i usos culturals:
•    Text lliure
•    Llibre de la vida
•    Impremta escolar
•    Fotografia i cinema
•    Ràdio i electròfon
•    Màquines d’instrucció
•    Pla de treball setmanal
•    Correspondència escolar
•    Els mètodes naturals
•    Biblioteca de treball
•    Fitxers de treball individual.
               (veure tema 4)

Va anticipar les formes organitzatives de treball diversificat a l’aula que trencaven amb l’escolàstica i la uniformitat industrial.


Aportació pedagògica Freinet et Élise

Célestin fa pedagogia pràctica, incorpora les tècniques i aparells moderns. Estudia teoria: psicologia, sociologia. És un home de poble que contempla la vida de la natura. És un home amb compromís polític per la causa del poble i més en els moments dificils (dues guerres). És un home identificat amb la dona Élise, companya de vida.


Les tecnologies de la informació i els mitjans de comunicació

Les tecnologies de la informació i els mitjans de comunicació no canvien el model escolar, és el model escolar el que canvia amb pedagogia fonamentada en el coneixement de l'infant o jove amb els recursos, tècniques i procediments de la nostra societat que articuli totes els variables en un sistema: coherent internament,  consistent científicament, eficaç en objectius educatius i evident en el comportament cultural fora de l'escola (no sols exàmens); basat en estimular el gust pel coneixement i en enfortir la voluntat, deixant els controls com a seguretat última (M. Teixidó).

Hi ha escoles que es van anticipar canviant ja el model, com per exemple:
 

École populaire de Vence (Célestin et Élise Freinet, 1932-1966) és l'escola de les tècniques modernes, diversificació a l'aula, impremta i text lliure, mètodes naturals, pla de treball individual, assemblea de classe... 
 

Escola l'Horitzó (Josep Oliveras i Montserrat Ballús, 1972-....): escola basada en organització i tècniques Freinet que incorpora ordinadors i Logo, robòtica Lego, invents CIRIT, tesines de batxillerat des de 1982.
 

Escola Súnion (Josep Costa-Pau i Magda Planella, 1974-....) pedagogia per a adolescents en grup natural d'amics, horaris i agrupacions segons activitat, audiovisuals, vídeo, ordinador, participació en tècniques i serveis...

Escola El Martinet (Montserrat Navarro i Meritxell Bonàs, 2005-....) organització per ambients de treball i comunitats de tres edats.

Tema 13

Centres amb sistema pedagògic propi

Institució Escolar 

La institució escolar és una realització pedagògica i social de tipus educatiu i cultural.

Les institucions són mecanismes d’ordre social i cooperació que procuren normalitzar el comportament d’un grup d’individus (que pot ser reduït o amb una societat sencera).

Les institucions es consideren com un propòsit d’un bé social, és a dir, allò que es diu normal per aquell grup determinat. El seu mecanisme de funcionament varia àmpliament en cada cas, encara que se’n destaquin l’elaboració de nombroses regles o normes que solen ser de caràcter poc flexibles.

Aquest terme s’aplica en general a les normes de conducta  i costums considerades importants en una societat. Les institucions són un dels principals objectes d’estudi sota unes:

Bases científiques:
Neurociència: estudia l’estructura i la funció química, farmacològica o patològica del sistema nerviós i de com els diferents elements del sistema nerviós interaccionen i donen origen a la conducta humana.

Psicologia: és la disciplina que estudia els processos psíquics, incloent processos cognitius interns dels individus, així com els processos sociocognitius que es produeixen en l’entorn social, el qual involucra la cultura.

Sociologia: és la ciència que estudia, descriu i analitza els processos de la vida en societat. El seu objectiu són els ésser humans i les seves relacions socials (societats humanes). Utilitza diferents mètodes d’investigació empírica i anàlisis crític per perfeccionar i desenvolupar un conjunt de coneixements sobre l’activitat social humana, sovint amb el propòsit d’aplicar aquests coneixements a la consecució del benestar social.

Intervenció dissenyada:
Pedagogia: és el conjunt de sabers que s’encarrega de l’educació com un fenomen específicament humà i típicament social. Es tracta d’una ciència aplicada de caràcter psicosocial, on l’objecte d’estudi és l’educació i l’ensenyament.
Té com objectiu proporcionar guies per planificar, executar i avaluar processos d’ensenyament i aprenentatge, aprofitant les aportacions i influències de diverses ciències, com la psicologia, la història,...

Didàctica: es defineix com la disciplina científic-pedagògica que té com objecte els processos i elements existents en l’ensenyament i l’aprenentatge. És la part de la pedagogia que s’ocupa dels sistemes i mètodes pràctics d’ensenyament destinats a plasmar en la realitat les pautes de les teories pedagògiques.

Orientació escolar: és un procés d’ajuda a un alumne amb l’objectiu de que  sigui capaç de resoldre els problemes de la seva formació acadèmica (dificultats a l’hora d’adquirir els coneixements, absència d’automotivació, no saber estudiar,...).
Busca la millora total de l’estudiant.

Organització comú:
Administració: és la ciència social i tècnica que s’ocupa de la planificació, organització, direcció i control dels recursos (humans, materials, tecnològics, coneixements,...) de l’organització, amb la finalitat d’obtenir el màxim benefici possible.

Economia: és la ciència que estudia les relacions socials que tenen a veure amb els processos de producció, intercanvi, distribució i consum de béns i serveis, com mitjans de satisfacció de les necessitats humanes observat en un resultat individual o col•lectiu de la societat.

Gestió del personal: significa el disseny d’estratègies encaminades al desenvolupament i aprofitament del potencial dels treballadors. S’inclou el coneixement i l’experiència amb la finalitat de que les coses canviïn positivament, però això sempre que s’arribi a uns alts nivells de satisfacció laboral.

En un sistema amb consistència interna i adequació externa al context on es realitza.


Sistema pedagògic

El sistema pedagògic és un conjunt d’elements interrelacionats amb una finalitat determinada; en el cas del sistema educatiu, l’objectiu és educar d’una manera uniforme a tots els alumnes i els elements principals: institucions educatives i normes.
Els primers sistemes d’educació van sorgir a la segona meitat del segle XIX en diversos països d’Europa i en EE.UU d’Amèrica. Des de llavors es va afirmar el principi de que la instrucció pública era responsabilitat de l’Estat i no de l’església.


Comunitats d'aprenentatge

Les Comunitats d’Aprenentatge es defineixen com un projecte de transformació social i cultural d’un centre educatiu i del seu entorn per a aconseguir una societat de la informació per a totes les persones, basada en l’aprenentatge dialògic, mitjançant una educació participativa de la comunitat, que es concreta en tots els seus espais, inclosa l’aula.
Un dels elements fonamentals dins les Comunitats d´Aprenentatge és la participació de tota la comunitat educativa: familiars, professorat, voluntaris, etc. Les persones treballen en pla d´igualtat amb un objetiu compartit: l´aprenentatge dels nens i nenes per no estar socialment exclosos a la societat de la informació.

Projecte Educatiu Institucional o Projecte Educatiu de Centre (PEC)

És la presa de posició del conjunt de participants al centre o comunitat educativa.

El PEC és el document clau on es reflecteixen la indentitat i l’ideari del centre, on es concreta la seva finalitat, s’estableix la seva estructura organitzativa i es recull la seva proposta educativa. És a dir, incorpora el conjunt de principis i decisions assumides per tota la comunitat escolar, respecte a les opcions educatives bàsiques i als aspectes generals del centre.

En el projecte educatiu es contextualitza el marc general d’actuació del centre i , a partir d’ell, es va estructurar la vida quotidiana del mateix. Serà d’ús sistemàtic per a tots els professionals que treballin en el centre, i de coneixement indispensable per part de les famílies en el moment d’escollir el centre on els seus fills iniciaran l’escolarització.

Els apartats que tot projecte educatiu ha d’incorporar són:

1. Anàlisis de context: On som?
Recollida d’informació sobre l’escola, les característiques d’aquest, la seva ubicació, on està situat el centre escolar, de què disposa, l’entorn que l’envolta, característiques de la comunitat educativa. També tracta les necessitats específiques sobre els alumnes que atenen amb algun tipus de discapacitat, els serveis de que disposa.

2. Els trets d’identitat: Qui som?
En aquest apartat, a més de la localització, s’inclou tot el conjunt de principis ideològics i de valors pedagògics que el centre adopta com a propis.

3. Els objectius generals: Què pretenem?
Els objectius generals representen les metes o finalitats que el centre es planteja aconseguir.

4. L’estructura organitzativa: Com ens organitzem?
L’estructura organitzativa es refereix a la manera d’organitzar el funcionament d’un centre. Inclou les relacions de jerarquia i els fluxos de comunicació que s’estableixen entre les diferents persones o instancies que participen en la gestió del centre.
Normalment, aquesta estructura es pot representar a través d’un organigrama, descrivint les funcions i responsabilitats de cada lloc de treball, fent constar les relacions de dependència i de comunicació existents.

Els elements que constitueixen l’estructura organitzativa vindran donades per les necessitats del propi centre educatiu i hauran de donar resposta a totes les intencions.
Generalment, en els centres d’educació infantil existeix una mínima estructura, que ve donada en els decrets d’organització escolar.

5. Funcionament efectiu: Com en va?
Realització de l’avaluació per comprovar si les finalitats propostes al principi s’han arribat a assolir. A partir d’aquí s’obté informació rellevant per fer posteriorment una presa de decisions adaptada a com hagi anat el procés respecte el funcionament del centre escolar. També comprovar si s’han satisfet o no les expectatives en el mateix i verificar en quin grau s’han anat complint els principis educatius, si s’han aconseguit els objectius, si s’ha actuat d’acord als principis metodològics,... Conèixer el nivell de coherència del centre amb la pràctica quotidiana, amb la finalitat de millorar-la.

 

Programa aprendre a casa

Es tracta d’un espai creat per a que els docents, els alumnes i els pares treballin des de casa, durant la suspensió de les classes. La iniciativa compte amb molts recursos i continguts classificats per nivells i àrees temàtiques.
Els docent podran accedir als quaderns per a l’aula, la col•lecció educar, suggeriments de treballs, ús educatiu dels weblogs i propostes amb Internet. I els alumnes trobaran activitats, jocs educatius, continguts i multimèdia i projectes amb temes curriculars.

Aquest servei està recolzat pel Govern d’Argentina i s’ha acceptat en USA i en França.
A Espanya s’identifica educació obligatòria amb escolarització obligatòria. La Fiscalia persegueix els casos de nens i nenes no escolaritzats…però cada vegada sembla més difícil.

Dos milions de nens/es d’EE.UU. reben una educació des de casa, sent els pares, els professors i les pàgines web promotores d’aquest mètode. És una opció (homeschooling) que cada vegada més pares escollen perquè prefereixen ser els encarregats de proporcionar un major nivell i exigència als seus fills, així com garantitzar una socialització sana. Uns altres ho fan per necessitat, ja sigui per infermetat, problemes econòmics, perquè volen estar al costat del nen durant tot el seu procés d’aprenentatge i volen veure tot e seguiment del nen/a,...

Els resultats d’aquesta societat són sorprenents: comenten que el resultat d’aquests infants que reben l’educació escolar a casa seva, en un futur, són més madurs, intel•lectualment millor preparats, socialment responsables i estan integrats totalment a la seva comunitat i molts altres no.

En España se identifica educación obligatoria con escolarización obligatoria. La Fiscalía persigue los casos de niños no escolarizados... pero cada vez parece más difícil.


Asociación para la Libre Educación

L’Associació per la Lliure Educació agrupa a les famílies i individus que es creu que l’educació a casa és una opció responsable i adequada per als infants.
Espanya vol arriba a aconseguir la mateixa legalitat sobre l’educació a casa, de la que gaudeixen altres països de la Unió Europea (Regne Unit, França, EEUU...). Aquesta proposta causa sorpresa perquè no estem acostumats a escoltar que la millor idea és l’educació d’un infant en un ambient familiar.
Però aquesta proposta no és factible per a tots els infants i joves.
Els drets que recull la nostra Constitució sobre educació és: “Todos tienen el derecho  a la educación”. Es reconeix la llibertat d’ensenyament i  més endavant “l’ensenyament bàsic és obligatòria i gratuïta.


Xarxa d'Escola Lliure

La Xell és la Xarxa d'Educació Lliure, una xarxa de persones a favor d’una mirada respectuosa envers les necessitats vitals de la infància.
A l’educació lliure cada projecte, grup de criança o escola d’educació lliure té uns components propis que el fan especial i diferent dels altres. A la majoria d’ells s’identifica el respecte, la confiança, els límits, etc. L’aprenentatge es considera tot allò que parteix d’un impuls propi, tota experiència que està motivada i que engloba tota la persona, totes les seves dimensions psicomotrius, emocionals, socials i cognitives.

Tema 12

Pedagogia com a sistema

La pedagogia és la ciència d'intervenció en l'educació. És vista com un sistema.
La pedagogia ha de poder pensar sistèmicament des de totes les variables.
Així doncs, en la pedagogia hi ha tres aspectes que cal tenir en compte:

1. Renovació pedagògica (ACCIÓ, directa amb alumnes): La renovació pedagògica neix com a resultat d’incidir en les situacions educatives per tal de millorar-les, trobar solucions a situacions conflictives o problemàtiques, o introduir nous elements a la pràctica escolar.
Aquesta voluntat té com a referència el context educatiu en el qual actua, generalment, les experiències són renovadores en un context educatiu concret i difícilment traspassable, ho fa des de el pluralisme pedagògic, ja que no s’identifica amb cap corrent concret, i s’enriqueix a partir del contrast entre punts de vista diversos.
Ajustar l'acció als alumnes. La pedagogia s'ha de renovar (tradició, petits canvis)
qui la fa? els docents. quin es el seu referent? els alumnes. s'ha d'ensenyar de manera diferent, ajustant-ho als alumnes que jo tingui.

2. Ordenació educativa (DECISIÓ, Administració): A mitjans del segle XX, amb la dictadura, es va assentar l'ensenyament amb marcat caràcter religiós i polític-patriòtica però alhora va sorgir una nova consciència d'acostar-se a postulats més europeus, concloent tot això amb la decisió de fer una reforma més profunda del sistema educatiu en els anys 1970. És quan es va promulgar la Llei General d'Educació (LGE) que va generalitzar l'educació obligatòria des dels sis anys d'edat fins als catorze i que va buscar una separació de l'Estat quant a que l'ensenyament no fos subsidiària d'aquest. Altre aspecte important va ser l'intent de construir una Formació Professional més adequada a les demandes reals del mercat laboral.

3. Innovacions educatives (PENSAMENT, Recerca): La innovació educativa significa l'acció deliberadament realitzada  amb la finalitat de produir un canvi el terme del qual representa un millorament del sistema educatiu amb vista a l'assoliment dels seus objectius específics (Marín i Rivas, 1987).
La innovació pedagògica l'han de fer els mestres. Incorporar allò de la societat a l'escola ensenyant-ho d'una altra manera, per aconseguir-ho. És una oportunitat de fora que s'ha de saber aprofitar. Canvis necessaris que s’han d’ incorporar, el que la societat i la tecnologia m'ofereix a l'àmbit educatiu.

S’ha d’aconseguir lligar les tres coses. S’ha d’innovar, sinó el sistema pedagògic fallarà. 

Mètode basat en: Montessori, Decroly i Freinet.
 

Els dos motors del sistema

Els dos motors del sistema són les persones, hi hem de partir d'aquesta premissa en tot moment.

Hi ha d'haver un vincle entre mestre i professor i alumnes i estudiants.

Mestre: són una unitat psicofísica sociocultural. L'adult equilibrat ha de tenir la raó i l'emoció/ pensament i sentiment ben definits.

L'alumne: són una unitat psicofísica sociocultural. Quan un menor està en procés de construcció, està entre l'estabilitat i la desestabilitat de la raó i l'emoció, i del pensament i el sentiment. Nosaltres naixem animals biològics i ens fem animals socials i esdevenim un procés de construcció personal entre l'estabilitat i la desestabilitat. Quan estem en aquest procés personal, estem fent un canvi d'estat, tal com deia Wallon.

L’escola és mediació, hi ha unes entrades i unes sortides. És un sistema. Està tot relacionat, si falla un important el sistema es para.

Nucli: aula (composta per mestres i alumnes). Hi ha procés d’interacció. S’ha de conèixer als alumnes, segons això et comportaràs, és a dir, decidiràs les notes, com actuar amb els alumnes, etc. El professor per tal de connectar amb els alumnes ha d’interessar al nens, proposar-li exemples que els agradin, que els interessin, per tal de que canviïn el comportament. 
 
Entorn ambiental, escolar: contribuir amb aportacions que agraden als alumnes.
 
Entorn cultural, personal: aconseguir que els alumnes tinguin una forma de ser propi, un pensament.


Educació emocional (voluntat d'aprendre) 

L'educació emocional és la capacitat de controlar i reconèixer els sentiments i emocions propis i dels altres, de discriminar entre elles i fer servir aquesta informació per guiar el nostre pensament i les nostres accions.

Treballa la forma d'interactuar amb el món. Té molt en compte els sentiments, i engloba habilitats com el control dels impulsos, l'autoconsciència, la motivació, l'entusiasme, l'empatia, etc., que resulten indispensables per a una adaptació social bona i creativa.

Les habilitats per gaudir d'una bona intel•ligència emocional es poden aprendre i sovint es basen en actituds subtils que comporten resultats sorprenents. L'educació emocional intenta potenciar la nostra intel•ligència emocional per tal de facilitar el desenvolupament a la vida amb èxit i felicitat. 

 

Pràctica reflexiva (en equip humà professional)  

La pràctica reflexiva és una metodologia de formació que té com a elements principals de partida les experiències de cada docent en el seu context i la reflexió sobre la pròpia pràctica. Es tracta d’una línia formativa que parteix, per tant, de la persona i no pas del saber teòric i que té en compte l’experiència personal i professional per a l’actualització i la millora de la tasca docent. Aquest model de formació, a més d’aprofundir en el coneixement de la matèria, la didàctica i la pedagogia, pretén també que el professorat sigui capaç d’autoformar-se perquè converteix (o pretén convertir) la reflexió en un hàbit conscient que s’integra en l’activitat de cada dia.


Escola ComunicActiva

L’escola de la societat de masses telecomunicada, és l’escola activa de 1889 (Abbotshome School, UK), de 1913 (els 30 punts de l’Escola Nova de Ferrière) reflexionada i ajustada a una societat de comunicació de masses.

Freinet va fer l’Escola Moderna de les Tècniques (1921 – 1966), feia servir tots els mitjans (maquinari) del seu temps, dissenyant el Programari Pedagògic.

Avui dia es reflexa en les Tècniques d’Informació i Comunicació, és a dir, els sistemes i aparells; els Continguts de Comunicació de Masses, és a dir, la transmissió i la inculcació i en la moda, la novetat, les noves tendències, el consum i el consumisme.


Coresponsabilitat educativa

La coresponsabilitat engloba els agents responsabilitzadors de l’educació dels alumnes. Els més importants i principals són la família i l’escola, després trobem d’una altres però no són primaris. Tot i això, avui dia trobem que els mitjans de comunicació és un altre agent important.

Carta de compromís educatiu

La Llei d’Educació de Catalunya de 2009 estableix la carta de compromís educatius, aquesta implica a les famílies en l’educació dels seus fills.

És un document elaborat pel Departament d’Educació, l’objectiu és incentivar la implicació de les famílies en l’educació dels seus fills i aconseguir determinats compromisos per part dels centres a favor d’un entorn de convivència i respecte que faciliti les activitats educatives. S’ha d’elaborar amb la participació del professorat i les famílies i s’haurà d’aprovar al consell escolar.
Els mitjans de comunicació els hi falta realitzar un pacte social per als infants. Tots els ciutadans han de ser capaços i compromesos en l’educació dels infants. La ciutat ha de ser educadora.


Pacte social per la infància

Pacte per la Infància a Catalunya: Adreçat a tota la infància i adolescència de Catalunya, amb una atenció especial a la infància vulnerable i en risc d’exclusió social, s’ha d’orientar, continua dient el document de bases a “impulsar polítiques d’infància integrals que tinguin en compte la perspectiva dels infants, que permetin visualitzar aquest grup social i facilitin espais per a la construcció del seu futur“. El Pacte per la Infància posarà en l’agenda de país les actuacions i polítiques d’infància a Catalunya, per això exigeix el màxim consens social i polític. A partir del Document de bases s’inicia, doncs, un procés participatiu i obert a tots els agents socials, civils, institucionals i polítics, amb sentit crític i voluntat de construir i d’entesa, que ha de donar com a resultat, a finals de 2012, la signatura d’un Pacte per la Infància a Catalunya.

El Document de bases es fonamenta en la Declaració dels drets de l’infant (1959), la Convenció sobre els drets de l’infant (1989), l’Estat d’autonomia (2006), la Llei dels drets i de les oportunitats en la infància i l’adolescència (2010), la Llei d’Educació (2009) i el Pacte nacional per la immigració (2008), per tal de donar resposta, d’una banda, a l’enfocament integral que suposa impulsar polítiques per a tota la infància i adolescència de Catalunya, i de l’altra, a l’enfocament transversal que implica fer-ho des de la perspectiva del treball interdepartamental. El document es desenvolupa en quatre grans eixos: la participació social de la infància, la inclusió social, l’atenció a la infància i els mitjans de comunicació, prioritzant una diagnosi prèvia per establir les necessitats de la infància i l’adolescència i determinar les actuacions pertinents de protecció, prevenció, promoció, participació i atenció per satisfer-les.

La Ciutat educadora

La ciutat educadora és una ciutat amb personalitat pròpia i inserida en el país on s'ubica. Per tant, la seva identitat és interdependent amb la del territori de què forma part. És també una ciutat que no està tancada en ella mateixa sinó que es relaciona amb els seus entorns: amb d'altres nuclis urbans del seu territori i amb ciutats semblants d'altres països, amb l'objectiu d'aprendre i intercanviar, i, per tant, d'enriquir la vida als seus habitants.

La ciutat educadora és un sistema complex en contínua evolució, i pot tenir expressions diverses; però sempre conferirà una prioritat absoluta a la inversió cultural i a la formació permanent de la seva població.
 

La ciutat serà educadora quan reconeixerà, exercirà i desenvoluparà, a més de les funcions tradicionals -econòmica, social, política i de prestació de serveis-, també una funció educadora, en el sentit que assumeix una intencionalitat i una responsabilitat amb l'objectiu de la formació, la promoció i el desenvolupament de tots els seus habitants, començant pels nens i els joves.

Les raons que justifiquen aquesta nova funció s'han de trobar, certament, en motivacions d'ordre social, econòmic i polític, i també, i sobretot, en raons d'ordre cultural i formatiu. Es tracta del gran repte del segle XXI: "invertir" en l'educació, en cada persona, per tal que sigui sempre més capaç d'expressar, afirmar i desenvolupar el seu propi potencial humà fet de singularitat: constructivitat, creativitat i responsabilitat. I fet també de sentit comunitari: capacitat de diàleg, confrontació i solidaritat.

Una ciutat serà educadora si ofereix amb generositat tot el seu potencial, si es deixa prendre per tots els seus habitants i els ensenya a fer-ho.

El treball en xarxa

Neix la Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya (XESC). Aquesta la formen 860 escoles de Catalunya de la Xarxa d’Escoles Verdes de la Generalitat i de les Xarxes locals d’Educació per a la sostenibilitat dels ajuntaments de cada municipi.
La XESC està formada per les xarxes locals que promouen programes d’educació per a la sostenibilitat adreçats als centres educatius de Catalunya i la Xarxa d’Escoles Verdes de la Generalitat.
D’altre manera també trobem la Xarxa d’Escoles Òmnium, Xarxa d’Escoles Unesco i Xarxa d’Escoles Europees.

Pedagogia com a sistema

Educació ComunicActiva.
Renovació pedagògica, moviment sense director. Ordenació educativa, regulació administrativa. Innovacions educatives, canvis necessaris.

 

Tema 11

Escola Inclusiva: tots iguals, tots diferents

La inclusió és un concepte teòric de la pedagogia que fa referència a la manera en què l’escola dóna resposta a la diversitat. Aquest terme sorgeix als anys 90 a Gran Bretanya i pretén substituir al d’integració; es va promoure la idea d’una educació per a tots, que ofereixi satisfacció de les necessitats bàsiques d’aprenentatge al temps que desenvoluparan el benestar individual i social de totes les persones dintre del sistema d’educació formal. El sistema escolar, des de llavors, s’ha de modificar per a què respongui a les necessitats de tots el alumnes, en comptes de que siguin els alumnes els que hagin d’adaptar-se al sistema, integrant-se a ell. L’opció conscient i deliberada per la heterogeneïtat a l’escola constitueix un dels pilars centrals de l’enfocament inclusiu.

L’educació inclusiva es presenta com un dret dels infants i no només per aquells qualificats com amb necessitats educatives especials (NEE). Pretén pensar les diferències en termes de normalitat i d’equitat a l’accés a una educació de qualitat per a tots. Les diferències individuals de cada infant han de ser vistes com  una de les múltiples característiques de les persones. Per tant, inclusió total significaria l’aposta per una escola que aculli la diversitat general, sense exclusió, ni per motius relatius a la discriminació entre diferents tipus de necessitats, ni per motius relatius a les possibilitats que ofereix l’escola.

L’educació inclusiva suposa un model d’escola en el que els professors, els alumnes i els pares participen i desenvolupen un sentit de comunitat entre tots els participants, tinguin o no discapacitats o pertanyin a una cultura, raça o religió diferent. Es pretén una reconstrucció funcional i organitzativa de l’escola integradora, adaptant la instrucció per a proporcionar recolzament a tots els infants. S’ha d’afavorir el sentit de pertinença a la comunitat i la necessitat d’acceptació, siguin quines siguin les característiques dels nens/es.

Quan parlem d’una escola inclusiva fem referència a una escola per a tothom, és a dir, que no exclou a ningú. És una escola on poden aprendre junts diferents alumnes.
L’escola inclusiva forma part d’un procés d’inclusió ampli; suposa l’acceptació de tots els alumnes, valorant les seves diferències; exigeix la transmissió de nous valors a l’escola; implica incrementar la participació activa (social i acadèmica) dels alumnes i disminuir els processos d’exclusió; suposa crear un context d’aprenentatge inclusiu; exigeix una profunda reestructuració escolar que ha de ser abordada des d’una perspectiva institucional; és un procés inacabat, en constant desenvolupament, no un estat.

 

Atenció a la diversitat

En els grups educatius existeix una variabilitat natural a la que s’ha d’oferir una atenció educativa de qualitat al llarg de tota l’escolarització. La diversitat és una característica intrínseca dels humans, ja que cada persona té una manera especial de pensar, de sentir, d’actuar, independentment de que, des del punt de vista evolutiu, existeixen uns patrons cognitius, afectius i conductuals amb certes semblances.

Per tant, entenem l’atenció a la diversitat com el conjunt d’accions educatives que en un sentit ampli intenten prevenir i donar resposta a les necessitats, temporals o permanents, de tot l’alumnat dels centres escolars i, entre ells, als que requereixen una actuació específica derivada de factors personals o socials relacionats amb situacions de desavantatge sociocultural, d’altes capacitats, de compensació lingüística, comunicació i del llenguatge o de discapacitat física, sensorial o amb trastorns greus de la personalitat, de la conducta o del desenvolupament, de trastorns de la comunicació i del llenguatge.
 
Els alumnes poden ser diversos per diferents aspectes:
•    Capacitat cognitiva
•    Coneixements previs amb als que arriba a l’escola
•    Ritme d’aprenentatge
•    Estratègies d’abordatge de les tasques i l’aprenentatge
•    Interès i motivació per les tasques
•    Alta capacitat
•    Discapacitat
•    Debilitat
•    Alteracions de conducta
•    Etc.


Educació Especial

Educació especial és aquella destinada a alumnes amb necessitats educatives especials degudes a superdotació intel·lectual o discapacitats psíquiques, físiques o sensorials. L'educació especial en sentit ampli comprèn totes aquelles actuacions encaminades a compensar aquestes necessitats, ja sigui en centres ordinaris o específics.

L'adopció legal del terme educació especial es produeix a partir de la Llei General d'Educació de 1970. En aquesta llei l'Educació Especial s'entén com una modalitat específica, és a dir, com un sistema educatiu paral·lel al de l'educació ordinària, regit per les seves pròpies normes i per un currículum específic diferent al general. En la pràctica només tenien accés a aquest sistema els deficients menys afectats que no podien seguir el ritme de l'educació ordinària posat que l'escolarització no era obligatòria. La Llei General d'Educació preveia així mateix la creació d'aules d'educació especial en centres ordinaris per a deficients lleugers com a mesura més avançada.

Com a educació especial, trobem diferents tipus d’ajuts i centres educatius.

Necessitats Educatives Especials (NEE): La llei espanyola d'educació de 1990 (LOGSE) incorpora el concepte de necessitats educatives especials (NEE). Es tracta d'un terme que data dels anys 60 però que va ser popularitzat en els 80 per l'Informe Warnock, elaborat per la Secretaria d'Educació del Regne Unit en 1978. La novetat d'aquest concepte radica que pretén posar l'accent en els suports i ajudes que l'alumne necessita més que en un caràcter diferenciat de l'Educació Especial.
Dintre de les Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE), al qual trobem l’alumnat amb altes capacitats intel·lectuals (AC), l’alumnat amb integració tardana en el sistema educatiu (IT) i l’alumnat amb necessitats educatives especials (NEE).
La LOE defineix les necessitats educatives especials com els alumnes que requereixen per un període de la seva escolarització o al llarg de tota la vida escolar, determinats suports i atenció educativa específica derivades d’una discapacitat física, psíquica o trastorn greu de conducta i sensorial. Es poden trobar casos amb discapacitat auditiva i intel•lectual,i també trastorn del desenvolupament, autista, asperger, desintegratiu infantil i de rett.

Centres d'EE (CEE): Els Centres d'Educació Especial, són centres en els quals s'escolaritzen alumnat amb necessitats educatives especials associades a severes condicions permanents de discapacitat i en els quals concorren un conjunt de serveis, recursos i mesures no generalizables en el sistema educatiu ordinari.
Aquests infants mostren alguna limitació funcional a l’edat escolar, normalment aquests nens han de ser integrats en centres d’educació ordinària, però a vegades no es possible i han de matricular-se en un Centre d’Educació Especial (CEE). Les famílies dels fills en edat escolar tenen dret a una sèrie d’ajudes econòmiques.

Unitats de SEE (USEE): És una Unitat de Suport d’Educació Especial per als alumnes amb NEE greus i permanents susceptibles de ser escolaritzats en CEE (Centre d’Educació Especial). La modalitat d’atenció de tots els alumnes de la USEE tant pot ser dins de l’A.O. (pot anar amb acompanyant o sense), i dins l’USEE amb atenció individual o en petit grup. A una USEE trobem un/a especialista d’Educació Especial i un/a educador/a. El màxim d’alumnes que pot assumir una USEE és de 7 o 8 alumnes.

Pedagogía terapéutica: L’objectiu fonamental és definir, situar i elaborar estratègies i tècniques d’intervenció en el marc de les dificultats d’aprenentatge, oferint als professionals dels àmbits psicològics, educatius i clínics la possibilitat de revisar les variables implicades, els aspectes preventius, així com de diagnòstic i d’intervenció en dificultats de l’aprenentatge, tant en la primera infància com en primària i secundària.
La pedagogia terapèutica pretén oferir un programa de formació equilibrat entre la formació teòrica i la intervenció aplicada; entre la reflexió professional i la intervenció en diferents casos; en definitiva, en el professional que investiga, aprofundeix  i aplica els seus coneixements a la pràctica quotidiana.
Una pedagogia amb molt de coneixement de neurologia, psiquiatria, psicopatologia infantil i juvenil. Avui no és així i prop del 50% de la formació hauria d'ésser d'aquesta especialització.

Neurología pediátrica: la Neurologia Pediàtrica és la disciplina mèdica dedicada al desenvolupament normal i anormal del SNC (Sistema Nerviós Central) i SNP (Sistema Nerviós Perifèric) des de la vida fetal fins a l’adolescència. Inclou el diagnòstic, tractament i la investigació relacionada amb els seus desordres, així com el maneig integral de les discapacitats que poden derivar-se de les seves alteracions.
Es dissenyen uns objectius per a l’entrenament de l’especialitat, un programa, uns centres d’ensenyament, un examen amb els seus certificats corresponents, així com programes nacionals.
L’objectiu principal de la neurologia pediàtrica és mostrar el rang de normalitat en el creixement i desenvolupament d’un nen sa, el qual permetrà identificar una sèrie de diferències, detectant ràpidament problemes que han de ser tractats per un metge.

Paidopsiquiatria: és el mateix que psiquiatria infantil i és l’especialitat mèdica que diagnostica i tracta els trastorns psicològics a la infància i l’adolescència, que necessita del treball d’un equip multidisciplinari per desenvolupar-se i obtenir una resolució terapèutica.
Quan un infant presenta un problema psicològic, afectiu o de conducta, ha d’acudir a un psiquiatra infantil. Aquest s’encarregarà de realitzar un diagnòstic diferencial amb qualsevol malaltia mèdica, també una valoració diagnòstica del problema i decidirà quin serà el tractament més convenient: psicològic o terapèutic, farmacològic, psicosocial (familiar-escolar) o mixt.

Ensenyament plurilingüe: L’educació és una part fonamental del procés de socialització i de l’adquisició de valors, actituds i pautes de conducta. Al confrontar a l’infant amb pràctiques comunicatives diferents de les pròpies, l’ensenyament de llengües constitueix una via privilegiada per promoure uns valors i unes representacions favorables al desenvolupament de la cultura de la pau.
Tothom té dret a desenvolupar un grau raonable d’habilitat comunicativa en un número de llengües al llarg de la vida, d’acord amb les seves necessitats.

 

Règim lingüístic a Catalunya

Mitjançant la LEC 2009 i tenint en compte la complexa situació sociolingüística de Catalunya ha fet i fa que la realitat del català, llengua pròpia de Catalunya, no hagi assolit la plena normalització lingüística i que el castellà sigui encara la llengua predominant en la majoria d'usos lingüístics. Aquesta realitat exigeix una gestió lingüística en el camp de l'ensenyament que ajudi eficaçment al coneixement de la llengua catalana i a potenciar-ne l'ús en tots els àmbits.

Servei de Llengües
El Servei de Llengües ofereix diferents serveis de suport als membres de la comunitat  respecte diferents idiomes (suport lingüístic) com per exemple: revisió i traducció de textos, recerca, cursos generals d’anglès, alemany, català, francès,...acreditacions de coneixements, activitats culturals, etc.  Proporciona, doncs,  materials i programes d'enriquiment lingüístic

Euromania
Euromania reuneix a equips d’investigadors (lingüistes, la ciència cognitiva, la didàctica...) i als professors per oferir a les escoles un manual de formació disciplinària de la comprensió mútua de les llengües romàniques.

La idea d’Euromania és proporcionar els mètodes i materials per a que els estudiants adquireixin les habilitats del llenguatge, els coneixements i habilitats.
•    Aprendre idiomes en l’aprenentatge d’una disciplina i en el maneig d’habilitats.
•    Construir habilitats: a través de llengües d’una mateixa família poden integrar els codis de la llengua; el domini de la llengua és la base fonamental de l’aprenentatge.
•    Crear capacitats de la comprensió mútua i el multibilingüisme.

Euromania vol es despertar les ganes als estudiants d’aprendre i aprendre el llenguatge i remarcar que les llengües no són més que variants d’un mateix sistema: el de les llengües romàniques.

Escolarització de fills de treballadors migrants

L’arribada d’un nombre important d’alumnat nouvingut, especialment durant els darrers anys, ha provocat un canvi important en la vida quotidiana dels nostres centres educatius i ha suposat un repte per a tota la comunitat educativa. L’acollida d’aquest alumnat, que ha de ser un dels primers objectius del centre educatiu, ha d’estar emmarcada dins del Pla d’acollida i integració que el centre té establert amb caràcter general per a tot l’alumnat.
Per poder garantir aquest procés, cal preveure una sèrie de mesures específiques que facilitin l’acompanyament de l’alumnat i les seves famílies en la seva arribada a un context social i cultural completament nou.

Aquestes mesures han de dissenyar una sèrie d’actuacions que assegurin una acollida càlida a l’alumnat i a les seves famílies, l’organització d’un itinerari d’integració, l’establiment dels suports específics necessaris i la previsió de les mesures de seguiment i avaluació.
Aquesta estructura organitzativa permet tenir previstes una sèrie de mesures curriculars i metodològiques, materials curriculars, etc... que garanteixen l’aprenentatge intensiu de la llengua i la progressiva incorporació de l’alumnat a l’aula ordinària.

Llengua i Cohesió (Lic o Llics)
L’objectiu general d’aquest pla és potenciar i consolidar la cohesió social, l’educació intercultural i la llengua catalana en un marc plurilingüe.

Els darrers anys, la llengua catalana ha experimentat avenços molt notables. No obstant això, cal continuar els esforços per tal d’estendre i consolidar-ne l'ús social. En aquesta línia, cal atendre de manera molt especial tot aquell alumnat que no té el català com a primera llengua. A més, l’arribada al nostre sistema educatiu d’alumnat procedent de diferents països, fa necessari dedicar una atenció especial a l’aprenentatge de la llengua catalana. Cal advertir, però, que per aconseguir aquest objectiu s’ha de posar un especial èmfasi en una bona acollida i integració d’aquest alumnat al centre d’establir-hi vincles afectius. El coneixement de la llengua facilita les relacions personals.
Ara bé, són precisament aquestes relacions les que ajudaran aquest alumnat a una millor inserció en la nostra societat i, com a conseqüència, crearà el context afectiu necessari per a l’aprenentatge de la nostra llengua, la qual cosa li permetrà seguir els aprenentatges escolars.

Aules d’Acollida
L’aula d’acollida ha d’esdevenir un punt de referència i un marc de treball obert amb una constant interacció amb la dinàmica del centre, que permeti una atenció emocional i curricular personalitzada i un aprenentatge intensiu de la llengua catalana. Ha de proporcionar a l’alumnat nouvingut una atenció adequada a les necessitats i als progressos relacionals i lingüístics, com a complement del treball del grup classe al qual estigui adscrit.
La metodologia de l’aula d’acollida ha de tenir en compte l’organització dels aprenentatges de manera globalitzada, l’existència d’activitats funcionals, el foment del treball cooperatiu i l’establiment de relacions personals positives sempre tenint com a punt de referència ajudar els alumnes a accedir als currículums de totes les matèries en les millors condicions possibles.

Cal la interacció amb la resta de l’alumnat del grup classe per facilitar el seu procés de socialització. El pas de l’alumnat nouvingut a l’aula ordinària demana molta coordinació i una atenció educativa que incrementi progressivament els aprenentatges normalitzats, però amb el suport suficient per assegurar l’èxit escolar.

El recurs "aula d’acollida" ha d’estructurar-se de manera flexible, en funció de les necessitats de l’alumnat que ha d’atendre i tenint en compte la cultura organitzativa de cada centre. Això implica la possibilitat d’atendre alumnat en grups diversos en funció de la seva escolarització prèvia, la seva llengua d’origen o altres característiques que puguin determinar necessitats educatives específiques diferenciades.

El tutor d’acollida ha de ser per a l’alumne/a el referent més clar. Això no obstant, no hem d’oblidar que és tot el centre el responsable del tipus de resposta educativa que s’ofereix a l’alumnat i que la seva incorporació al centre no és únicament una responsabilitat del tutor o tutora d'acollida, sinó de tota la comunitat comunicativa.

Espais de Benvinguda
Un Espai de Benvinguda és un espai de suport i assessorament als nouvinguts i a les seves famílies previs a l’escolarització. Un espai de diagnosi i orientació, en col•laboració amb els Ajuntaments on poder conèixer els diferents aspectes relacionats amb l’educació del municipi i facilitar la incorporació dels infants al sistema educatiu amb plenes garanties.
Objectius:
•    Millorar l’atenció i l’acolliment dels infants i joves i de les famílies com a activitat dins dels Plans Educatius d’Entorn.
•    Informar i orientar sobre el sistema educatiu català.
•    Detectar les necessitats específiques de l’alumnat nouvingut (físiques, afectives, psicològiques, cognitives i socioeconòmiques) per tal d’arbitrar les mesures pertinents.
•    Donar a conèixer l’entorn.
•    Promoure la integració social (coordinació amb activitats del Pla Educatiu d’Entorn) tant de les famílies com de l’alumnat.
•    Sensibilització i foment de l’ús de la llengua catalana.
•    Iniciar processos de familiarització amb la realitat cultural catalana mitjançant tallers educatius, culturals i esportius.
•    Garantir l’escolarització equilibrada.

Centre Acollidor
En els darrers anys, els profunds canvis socials experimentats han fet palesa la necessitat que els centres educatius s'adeqüin a la creixent complexitat i pluralitat que ha anat adquirint la societat catalana. Trobar respostes als nous reptes educatius que plantegen aquests canvis és un objectiu de primer ordre, i suposa una aposta clara per avançar en la consolidació dels centres educatius. Això implica, per una part, potenciar l'ús del català en un marc plurilingüe, l'educació que es desenvolupa en una societat intercultural i multicultural  i la cohesió social per aprendre a viure junts, i participar de la dinàmica social i cultural de la nostra població per promoure continuïtats i coherències educatives. També tenir present el risc de l’exclusió escolar i social. Per una altra part, s’ha de ser un centre innovador i de qualitat, arrelat al país i oberts al món. S’ha d’atendre tot l'alumnat, independentment de la seva procedència, religió, llengua, possibilitats econòmiques de les famílies, capacitats, etc. Això implica ser inclusius, promocionar els valors del diàleg, la convivència, i l'educació intercultural, on tothom pugui aprendre en funció de les capacitats i on tothom s'hi trobi bé i fer possible la igualtat d'oportunitats, especialment dels col•lectius més vulnerables.

Pla d’Acollida de Centre
Conjunt de les actuacions que un centre educatiu posa en marxa per tal de facilitar l’adaptació de l’alumnat que s’incorpora de nou al centre.
Aquestes orientacions fan referència, sobretot, a l’acollida de l’alumnat que prové d’altres països i que ha de portar a terme un procés d’adaptació emocional, escolar i d’aprenentatge de la llengua.

Plans Educatius d’Entorn
Els Plans educatius d’entorn són una proposta educativa innovadora que vol donar resposta a les múltiples necessitats de la nostra societat.
Són instruments per donar una resposta integrada i comunitària a les necessitats educatives dels membres més joves de la nostra societat, coordinant i dinamitzant l’acció educativa en els diferents àmbits de la vida dels infants i joves.
S’adrecen a tot l’alumnat, i a tota la comunitat educativa, però amb una especial sensibilitat als sectors socials més desafavorits.

Tema 10

Centres educatius, Direcció, Avaluació i Supervisió


Els centres educatius disposen d’una certa autonomia a l’hora d’organitzar el centre. Aquesta organització es realitza a través de la direcció de l’escola i ha d’estar en avaluació constant per part de l’equip docent i la direcció de l’escola i supervisat pel departament d’ensenyament del govern. Tot i que les administracions han d’establir el marc general en el que es desenvolupa l’activitat educativa en la organització dels centres educatius es posseeix una certa autonomia que permet adequar la seva actuació en circumstàncies concretes i a les característiques dels seus alumnes.
Els documents que organitzen l’autonomia d’un centre són: Projecte educatiu de centre, el projecte de gestió del centre, el reglament de règim intern, la programació general i la memòria anual.

Sistema escolar de Catalunya, LEC/2009 i Subsistema del SE d'España LOE/2006 derivat de l' Estatut de Catalunya / 2006 que ha estat impugnat i retallat pel Tribunat Constitucional:
•    Amb membres recusats
•    Membres amb mandat finalitzat
•    Més de tres anys per emetre sentència.

La LEC ha introduït dos aspectes que fan que sigui un sistema educatiu
•    Carta de compromís educatiu           
•    Esplais
Ambdues coses surten del sistema educatiu. La LOE només parla del sistema escolar (sempre parla de l’escola, no parla de fora de l’escola), no del sistema educatiu.

 
Autonomia de centres i rendiment de comptes

Autonomia (Responsiveness): Capacitat de donar resposta als problemes que es plantegen, respondre actuant)

Rendiment de comptes (accountability): què has gastat, què has aconseguit, “com van les coses”, etc.

Autonomia de centres i rendiment de comptes significa que els propis centres decideixen el que creguin més convenient per a ells però seguint una guia o uns ítems.
 
Els centres educatius disposen d'autonomia [LEC: 90.1] en els àmbits:

•Pedagògic [LEC: 97]: aquesta autonomia s’exerceix a partir del marc curricular establert i poden concretar els objectius, les competències bàsiques, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d’avaluació. A més a més, aquesta autonomia pedagògica no pot comportar en cap cas discriminació en l’admissió d’alumnes.
Els centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya han de determinar les característiques específiques de l’acció tutorial, del projecte lingüístic i de la carta de compromís educatiu. Les seves opcions pedagògiques s’han d’orientar a donar resposta a les necessitats dels alumnes, amb la finalitat que assoleixin les competències bàsiques i el màxim aprofitament educatiu, d’acord amb llurs possibilitats individuals.
Pel que fa als centres públics, correspon a la direcció de cada centre impulsar i liderar l’exercici de l’autonomia pedagògica i en els centres privats sostinguts amb fons públics, correspon al titular o la titular de cada centre impulsar l’exercici de l’autonomia pedagògica i al director o directora liderar-lo.

•Organitzatiu [LEC: 98]: l’autonomia organitzativa es realitza per mitjà d’una estructura organitzativa pròpia i de les normes d’organització i funcionament. Les decisions que es prenen sobre l’organització i el funcionament dels centres s’han d’ajustar als principis d’eficàcia i d’eficiència i s’han d’orientar a garantir el dret a una educació de qualitat a tots els alumnes, en aplicació del projecte educatiu i dels objectius generals de l’educació, i en aplicació, si escau, dels acords de co-responsabilitat a què fa referència l’article 92.
En els centres públics, correspon a la direcció de cada centre, d’acord amb les competències dels òrgans de govern, impulsar i adoptar mesures per a millorar l’estructura organitzativa del centre, en el marc de les disposicions reglamentàries aplicables.
En els centres privats sostinguts amb fons públics, correspon al/la titular de cada centre, havent escoltat el claustre del professorat, adoptar les decisions sobre l’estructura organitzativa del centre, i correspon al consell escolar, a proposta del/de la titular del centre, aprovar les normes d’organització i funcionament.
 
•De gestió de recursos humans i materials [LEC: 99]: La gestió dels centres públics és responsabilitat de la direcció de cada centre i l’autonomia comprèn, amb les limitacions aplicables en cada cas:
a) La gestió del professorat, del personal d’atenció educativa i del personal d’administració i serveis.
b) L’adquisició i la contractació de béns i serveis.
c) La distribució i l’ús dels recursos econòmics del centre.
d) El manteniment i el millorament de les instal•lacions del centre, en el cas dels centres que imparteixen educació secundària.
e) L’obtenció, o l’acceptació, si escau, de recursos econòmics i materials addicionals.
El Govern pot establir un sistema de provisió de llocs de treball i de direcció de caràcter extraordinari.
La gestió dels centres privats sostinguts amb fons públics correspon a llurs
titulars, sense cap altra restricció que les establertes amb caràcter general per la legislació educativa i laboral i les que deriven de les finalitats i els principis que regeixen el sistema educatiu i el Servei d’Educació de Catalunya.
 
Desenvolupa l'autonomia de centres el Decret 102/2010, autonomía:

La Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació, estableix que l'autonomia de cada centre és un dels principis organitzatius que regeixen el sistema educatiu. L'exercici de l'autonomia als centres públics exigeix a les direccions dels centres desenvolupar lideratge educatiu, la qual cosa comporta disposar de capacitats i competències professionals específiques per formular i desenvolupar propostes pedagògiques, organitzatives i de gestió al servei de l'assoliment de l'excel·lència pedagògica en un context d'equitat. Així mateix, l'exercici del lideratge en els centres educatius s'orienta a estimular la participació de la comunitat escolar, especialment en el consell escolar i en el claustre, d'acord amb el que estableixen les lleis.
D'altra banda, la Llei d'educació estableix els òrgans de govern dels centres educatius públics i determina les funcions de la direcció d'aquests centres, i les estén als àmbits de la representació, del lideratge pedagògic i de la comunitat escolar i a l'àmbit de la gestió. Així mateix, determina el procediment de selecció i nomenament de directors i directores, procediment en relació amb el qual té un paper rellevant el projecte de direcció que han de presentar els candidats, els criteris generals que han de regir la formació inicial i permanent de les direccions dels centres públics i els efectes de l'avaluació positiva de l'exercici de la direcció.”

La manera d’organitzar si es fa en ambients o àmbits desenvolupa l’autonomia dels centres. 


Avaluació educativa: sistema de valoracions

Centre educatiu: en l’avaluació del centre educatiu s’ha d’avaluar la gestió del centre. En el cas dels centres públics el equip directiu haurà  d’analitzar els aspectes que vol potenciar durant el curs vigent i el següent, després valorarà si disposa del finançament necessari i si no és així haurà de fer la sol·licitud necessària a l’administració corresponent. En el cas dels centres privats la gestió econòmica anirà lligada a la rendibilitat del  negoci i estarà molt vinculada al nombre de matricules. A més, faran una avaluació dels espais escolars en la qual cal que els centres compleixin les normatives sanitàries i de seguretat es compleixin a totes les instal·lacions del centre, especialment a lavabos, menjadors i cuines.

Equip professional: serveix per comprovar si es desenvolupa correctament. Es convenient realitzar-la de manera continua i estructurada per poder reconduir els defectes que es detectin.

Organització: El centre escolar s’organitza mitjançant els diferents projectes del centre. Primerament el projecte educatiu de centre, on cal comprovar si els objectius generals del PEC estan recollits en la proposta pedagògica. També cal avaluar si els objectius generals del PEC són realment projectats al centre. En segon lloc, s’organitza  la proposta pedagògica del centre en la qual s’ha de comprovar si les distribucions i repartiment d’horaris i espais es compleix. Finalment, hi ha el reglament de règim interior el qual cal avaluar-lo de manera constant ja que és el més variable.
 
Ensenyament-aprenentatge: Destinat a comprovar si els nens i nenes adquireixen les capacitats previstes dels objectius. Per avaluar el procés educatiu s’ha de tenir en compte les programacions, per saber fins a on s’ha arribat i si s’ha fet tot allò que havíem proposat i les activitats a l’aula les quals hem d’avaluar diàriament per tal de poder realitzar els ajustos necessaris.  

Grup-classe: en l’avaluació del grup classe busquem una visió qualitativa del comportament global i general del grup: si es tracta d’un grup homogeni, si hi ha un bon nivell d’interacció, les diferents relacions amb els companys, etc.

Alumne: l’avaluació individual té dos grans apartats. L’avaluació de la conducta (la relació del nen o nena amb el seu entorn físic i social) i l’avaluació del desenvolupament personal i les capacitats bàsiques. A més a més, hem d’avaluar l’interès del nen, el seu rendiment, el seu nivell i la seva creativitat.
El document que recull les avaluacions d’un nen al llarg del seu curs escolar es diu expedient.


Avaluació del centre

Hi ha tres tipus d’avaluacions del centre:

Interna: l’Avaluació Interna és una eina que ens permet revisar aspectes importants del funcionament del centre en diferents àmbits. Implica una reflexió i una anàlisi del tema escollit per tal de revisar-lo en profunditat i elaborar unes propostes de millora que hauran de ser aplicades en els cursos següents.
 
Externa: l'avaluació externa és l'avaluació dels centres docents feta per la Inspecció d'Ensenyament amb la col•laboració dels òrgans de govern dels centres i dels membres dels diferents sectors de la comunitat escolar.
 
Social: L’avaluació social és aquella avaluació que fa la població d’un centre, és a dir, consell escolar, mestres, conserges, etc. Podríem dir que és el prestigi d’un centre envers la població i els diferents òrgans de govern i inspecció.

Avaluació de sistema
Aquesta es fa mitjançant mostres, indicadors, proves estandarditzades i qüestionaris.

Castillejo va proposar un model d’avaluació:

 

Model EFQM (European Foundation for Quality Management)
 
És una fundació sense ànim de lucre amb la seu situada a Brusel•les. EFQM és el custodi del Model EFQM d'Excel•lència, un marc de gestió no-prescriptiu que s'utilitza àmpliament en les organitzacions del sector públic i privat a tot Europa i més enllà.

El Model EFQM d'Excel•lència incorpora els principis d'excel•lència en un marc que ajuda a les organitzacions a avaluar les seves capacitats i fortaleses per tal d'aconseguir els seus objectius particulars. El model va ser llançat el 1991 i es basa en vuit conceptes fonamentals de l'Excel•lència. Avui en dia, el Model EFQM d'Excel•lència és utilitzat per més de 30.000 organitzacions a Europa.

 

Consta de dues parts: Un conjunt de criteris d'excel•lència empresarial que abasten totes les àrees del funcionament de l'organització.
Un conjunt de regles per avaluar el comportament de l'organització en cada criteri.

Hi ha dos tipus de criteris:
•    Els Resultats representen el que l'organització aconsegueix per a cadascun dels seus actors: clients, empleats, societat i inversors. (resultats en el mapa: resultats de les persones, clients, societat i clau).
•    Els Agents són aspectes del sistema de gestió de l'organització. Són les causes dels resultats. (agents en el mapa: lideratge, persones, política i estratègia, recursos i aliances, processos)
Per a cada grup de criteris hi ha un conjunt de regles d'avaluació basades en l'anomenada "lògica REDER":
•    Els resultats han de mostrar tendències positives, comparar favorablement amb els objectius propis i amb els resultats d'altres organitzacions, estar causats pels enfocaments dels agents i abastar totes les àrees rellevants.
•    Els agents han de tenir un enfocament ben fonamentat i integrat amb altres aspectes del sistema de gestió, la seva efectivitat s'ha de revisar periòdicament per tal d'aprendre i millorar, i han d'estar sistemàticament desplegats i implantats en les operacions de l'organització.


AVALUAR analitzant varaibles o indicadors:


 












Avaluació de sistema. Consell Superior d'Avaluació CAT

DECRET 177/2010, de 23 de novembre, d'Agència Avaluació

Capítol II
 
Article 5: Objecte
1. L'objecte de l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació és avaluar, i fer prospectiva i recerca amb la finalitat de contribuir a l'excel·lència i l'equitat del sistema educatiu i a l'èxit educatiu i acadèmic de tot l'alumnat.
 
2. L'Agència és competent i responsable de l'avaluació, la prospectiva i la recerca en els termes que estableixen la Llei d'educació i aquests Estatuts.
 
Article 6: Funcions
1. En el marc dels articles 66, 159, 185, 186, 188, 190, 191, 193, 194 i concordants de la Llei d'educació, sens perjudici de les funcions de la Inspecció d'Educació que estableix l'article 178 de la mateixa Llei, correspon a l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació, en relació amb el sistema educatiu, l'exercici de les funcions següents:
    a) Promoure i dur a terme activitats d'avaluació, prospectiva i recerca.
    b) Informar sobre els resultats i el funcionament del sistema educatiu als agents implicats, així com orientar i fer propostes que impulsin la seva qualitat.
    c) Definir principis i homologar criteris i mètodes d'avaluació de l'educació i de prospectiva en l'àmbit educatiu.
    d) Determinar, d'acord amb la Inspecció d'Educació, els models i els protocols pertinents per a l'avaluació de centres i la supervisió dels resultats.
    e) Determinar, d'acord amb la Inspecció d'Educació, els models i els protocols d'avaluació de la funció docent i de la funció directiva.
    f) Totes aquelles altres funcions que li siguin encomanades pel departament competent en matèria d'educació no universitària relacionades amb l'objecte i àmbit de l'Agència i formin part del contracte programa.
 
2. En l'exercici de les funcions anteriors, correspon també a l'Agència:
    a) Informar periòdicament el departament competent en matèria d'educació no universitària sobre els resultats i el funcionament del sistema educatiu i sobre els resultats de les avaluacions, la prospectiva i la recerca.
    b) Informar la societat en general sobre la prestació del servei de l'educació i dels recursos que s'hi inverteixen.
    c) Elaborar propostes i recomanacions en matèria de gestió del canvi i de lideratge educatiu.
    d) Posar a disposició de la comunitat científica les dades bàsiques i els resultats de les avaluacions per al desenvolupament de recerques en el camp de l'educació, d'acord amb el departament competent en matèria d'educació no universitària.
    e) Dissenyar, promoure, gestionar i avaluar activitats formatives quan siguin necessàries per assegurar la qualitat de les actuacions de l'Agència i dels agents implicats en els processos d'avaluació, prospectiva, interpretació i ús de la informació, així com en matèria de gestió del canvi i lideratge educatius.
 
3. Les funcions específiques de l'Agència en l'avaluació del desenvolupament de la funció pública docent per al reconeixement de mèrits docents del professorat a efectes d'oposicions, càtedres, obtenció de la categoria superior de sènior, obtenció de graus o qualsevol altra similar són:
    a) Dissenyar, i si s'escau homologar, l'avaluació específica, que ha d'incorporar els models i protocols acordats amb la Inspecció d'Educació, establir un sistema de qualitat que asseguri la bondat del procés, i desenvolupar qualsevol altra funció relacionada quan així s'acordi en el contracte programa.
    b) Aportar informació dels diferents processos avaluatius a sol·licitud del departament competent en matèria d'educació no universitària.
    c) Les actuacions d'avaluació de la funció pública docent corresponen a les inspectores i inspectors d'educació.
 
4. L'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació ha d'elaborar informes i propostes sobre els aspectes prescriptius dels currículums educatius, d'acord amb l'article 193 de la Llei d'educació.
 
Article 8: Agents avaluadors
1. Correspon a l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació establir, d'acord amb la Llei d'educació i, quan escaigui, d'acord amb el contingut del contracte programa subscrit amb el departament competent en matèria d'educació no universitària, els agents de l'avaluació externa i el paper que hi han de desenvolupar.
 
2. El departament competent en matèria d'educació no universitària vehicula preferentment la seva col·laboració en l'exercici de les funcions avaluadores encomanades a l'Agència per mitjà de la Inspecció d'Educació, en relació amb les modalitats d'avaluació a què fa referència l'article 186 de la Llei d'educació.
 
3. La direcció dels centres públics està habilitada per participar en les accions avaluadores de l'activitat docent i de gestió del personal del centre, d'acord amb l'article 102.4 de la Llei d'educació.
 
4. També poden col·laborar en les accions avaluadores els departaments universitaris i les institucions que tenen convenis amb l'Agència, així com empreses especialitzades contractades per l'Agència, i el personal acreditat per l'Agència.
 
Article 9: Acreditació per avaluar
1. L'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació acredita els diferents agents avaluadors per a l'exercici d'aquesta funció, en garantia de la qualitat, la cohèrencia i l'equitat del procés avaluatiu, i estableix els nivells i les especialitats de les acreditacions, l'àmbit competencial a què es refereixen i la seva validesa temporal.
 
2. L'Agència disposarà d'un registre públic de les persones físiques acreditades per participar i col•laborar en els plans, projectes i programes d'avaluació que desenvolupi.
 
3. Els inspectors i inspectores d'educació estan exempts d'acreditació per a les actuacions avaluadores inherents a l'exercici de la funció inspectora.
 

Article 10: Formació per a l'acreditació 

1. Mitjançant la formació, l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació promou, d'acord amb el departament competent en matèria d'educació no universitària, la millora en l'exercici de la competència avaluadora de la Inspecció d'Educació i de les direccions dels centres educatius.
 
2. L'Agència dissenya el model de formació de l'avaluador/a educatiu/iva, que ha d'incorporar el codi deontològic de l'Agència.
 
3. L'Agència pot establir convenis amb universitats i institucions públiques o contractes amb empreses per encarregar la realització de formació per a l'acreditació de personal per a l'avaluació de l'educació no universitària. 


4. L'Agència promou l'autoavaluació de la formació per a l'acreditació i n'avalua la qualitat.

Prova d'avaluació aprenentatges 6EP 2010

Objectius:
•    Comprovar el nivell d’assoliment de les competències bàsiques en acabar l’educació primària.
•    Enfortir l’autonomia de centre proporcionant a cada un els elements per determinar els seus punts forts i els seus punts febles.
•    Donar eines d’ajust i millora útils al llarg de l’etapa de primària.
•    Afavorir el trànsit individualitzat a l’educació secundària.
 
Característiques:
•    És una prova universal per a tot l’alumnat de sisè de primària de caràcter extern.
•     No determina el pas a l’educació secundària.
•    Mesura les competències bàsiques.
 
Organització i correcció:
79 comissions d’aplicació distribuïdes territorialment i constituïdes per:
•    Un inspector/a, que exerceix com a president/a de la comissió.
•    Un professional dels Serveis Educatius, que exerceix com a secretari de la comissió.
•    Un nombre d’avaluadors externs igual o superior al nombre de centres de cada unitat territorial: un total de 2.589 docents de primària i secundària.
 
Novetats de la prova:
Més exigència en comprensió lectora i expressió escrita:
•    Comprensió lectora: preguntes conceptuals, que demanen més capacitat d’abstracció.
•    Expressió escrita: exercici d’ortografia en llengua catalana, castellana, i aranesa (dictat)
Avaluació de la llengua estrangera (comprensió escrita i oral)

España
1970: Es va establir l'avaluació d'alumnes contínua
1984: Es va establir l'avaluació del grup-classe: inicial o diagnòstica, formativa i sumativa

Catalunya
1997: Es va establir l'avaluació de centre: interna, externa i de sistema
2001: es van establir proves de Cb10 i Cb14