Tema 11

Escola Inclusiva: tots iguals, tots diferents

La inclusió és un concepte teòric de la pedagogia que fa referència a la manera en què l’escola dóna resposta a la diversitat. Aquest terme sorgeix als anys 90 a Gran Bretanya i pretén substituir al d’integració; es va promoure la idea d’una educació per a tots, que ofereixi satisfacció de les necessitats bàsiques d’aprenentatge al temps que desenvoluparan el benestar individual i social de totes les persones dintre del sistema d’educació formal. El sistema escolar, des de llavors, s’ha de modificar per a què respongui a les necessitats de tots el alumnes, en comptes de que siguin els alumnes els que hagin d’adaptar-se al sistema, integrant-se a ell. L’opció conscient i deliberada per la heterogeneïtat a l’escola constitueix un dels pilars centrals de l’enfocament inclusiu.

L’educació inclusiva es presenta com un dret dels infants i no només per aquells qualificats com amb necessitats educatives especials (NEE). Pretén pensar les diferències en termes de normalitat i d’equitat a l’accés a una educació de qualitat per a tots. Les diferències individuals de cada infant han de ser vistes com  una de les múltiples característiques de les persones. Per tant, inclusió total significaria l’aposta per una escola que aculli la diversitat general, sense exclusió, ni per motius relatius a la discriminació entre diferents tipus de necessitats, ni per motius relatius a les possibilitats que ofereix l’escola.

L’educació inclusiva suposa un model d’escola en el que els professors, els alumnes i els pares participen i desenvolupen un sentit de comunitat entre tots els participants, tinguin o no discapacitats o pertanyin a una cultura, raça o religió diferent. Es pretén una reconstrucció funcional i organitzativa de l’escola integradora, adaptant la instrucció per a proporcionar recolzament a tots els infants. S’ha d’afavorir el sentit de pertinença a la comunitat i la necessitat d’acceptació, siguin quines siguin les característiques dels nens/es.

Quan parlem d’una escola inclusiva fem referència a una escola per a tothom, és a dir, que no exclou a ningú. És una escola on poden aprendre junts diferents alumnes.
L’escola inclusiva forma part d’un procés d’inclusió ampli; suposa l’acceptació de tots els alumnes, valorant les seves diferències; exigeix la transmissió de nous valors a l’escola; implica incrementar la participació activa (social i acadèmica) dels alumnes i disminuir els processos d’exclusió; suposa crear un context d’aprenentatge inclusiu; exigeix una profunda reestructuració escolar que ha de ser abordada des d’una perspectiva institucional; és un procés inacabat, en constant desenvolupament, no un estat.

 

Atenció a la diversitat

En els grups educatius existeix una variabilitat natural a la que s’ha d’oferir una atenció educativa de qualitat al llarg de tota l’escolarització. La diversitat és una característica intrínseca dels humans, ja que cada persona té una manera especial de pensar, de sentir, d’actuar, independentment de que, des del punt de vista evolutiu, existeixen uns patrons cognitius, afectius i conductuals amb certes semblances.

Per tant, entenem l’atenció a la diversitat com el conjunt d’accions educatives que en un sentit ampli intenten prevenir i donar resposta a les necessitats, temporals o permanents, de tot l’alumnat dels centres escolars i, entre ells, als que requereixen una actuació específica derivada de factors personals o socials relacionats amb situacions de desavantatge sociocultural, d’altes capacitats, de compensació lingüística, comunicació i del llenguatge o de discapacitat física, sensorial o amb trastorns greus de la personalitat, de la conducta o del desenvolupament, de trastorns de la comunicació i del llenguatge.
 
Els alumnes poden ser diversos per diferents aspectes:
•    Capacitat cognitiva
•    Coneixements previs amb als que arriba a l’escola
•    Ritme d’aprenentatge
•    Estratègies d’abordatge de les tasques i l’aprenentatge
•    Interès i motivació per les tasques
•    Alta capacitat
•    Discapacitat
•    Debilitat
•    Alteracions de conducta
•    Etc.


Educació Especial

Educació especial és aquella destinada a alumnes amb necessitats educatives especials degudes a superdotació intel·lectual o discapacitats psíquiques, físiques o sensorials. L'educació especial en sentit ampli comprèn totes aquelles actuacions encaminades a compensar aquestes necessitats, ja sigui en centres ordinaris o específics.

L'adopció legal del terme educació especial es produeix a partir de la Llei General d'Educació de 1970. En aquesta llei l'Educació Especial s'entén com una modalitat específica, és a dir, com un sistema educatiu paral·lel al de l'educació ordinària, regit per les seves pròpies normes i per un currículum específic diferent al general. En la pràctica només tenien accés a aquest sistema els deficients menys afectats que no podien seguir el ritme de l'educació ordinària posat que l'escolarització no era obligatòria. La Llei General d'Educació preveia així mateix la creació d'aules d'educació especial en centres ordinaris per a deficients lleugers com a mesura més avançada.

Com a educació especial, trobem diferents tipus d’ajuts i centres educatius.

Necessitats Educatives Especials (NEE): La llei espanyola d'educació de 1990 (LOGSE) incorpora el concepte de necessitats educatives especials (NEE). Es tracta d'un terme que data dels anys 60 però que va ser popularitzat en els 80 per l'Informe Warnock, elaborat per la Secretaria d'Educació del Regne Unit en 1978. La novetat d'aquest concepte radica que pretén posar l'accent en els suports i ajudes que l'alumne necessita més que en un caràcter diferenciat de l'Educació Especial.
Dintre de les Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE), al qual trobem l’alumnat amb altes capacitats intel·lectuals (AC), l’alumnat amb integració tardana en el sistema educatiu (IT) i l’alumnat amb necessitats educatives especials (NEE).
La LOE defineix les necessitats educatives especials com els alumnes que requereixen per un període de la seva escolarització o al llarg de tota la vida escolar, determinats suports i atenció educativa específica derivades d’una discapacitat física, psíquica o trastorn greu de conducta i sensorial. Es poden trobar casos amb discapacitat auditiva i intel•lectual,i també trastorn del desenvolupament, autista, asperger, desintegratiu infantil i de rett.

Centres d'EE (CEE): Els Centres d'Educació Especial, són centres en els quals s'escolaritzen alumnat amb necessitats educatives especials associades a severes condicions permanents de discapacitat i en els quals concorren un conjunt de serveis, recursos i mesures no generalizables en el sistema educatiu ordinari.
Aquests infants mostren alguna limitació funcional a l’edat escolar, normalment aquests nens han de ser integrats en centres d’educació ordinària, però a vegades no es possible i han de matricular-se en un Centre d’Educació Especial (CEE). Les famílies dels fills en edat escolar tenen dret a una sèrie d’ajudes econòmiques.

Unitats de SEE (USEE): És una Unitat de Suport d’Educació Especial per als alumnes amb NEE greus i permanents susceptibles de ser escolaritzats en CEE (Centre d’Educació Especial). La modalitat d’atenció de tots els alumnes de la USEE tant pot ser dins de l’A.O. (pot anar amb acompanyant o sense), i dins l’USEE amb atenció individual o en petit grup. A una USEE trobem un/a especialista d’Educació Especial i un/a educador/a. El màxim d’alumnes que pot assumir una USEE és de 7 o 8 alumnes.

Pedagogía terapéutica: L’objectiu fonamental és definir, situar i elaborar estratègies i tècniques d’intervenció en el marc de les dificultats d’aprenentatge, oferint als professionals dels àmbits psicològics, educatius i clínics la possibilitat de revisar les variables implicades, els aspectes preventius, així com de diagnòstic i d’intervenció en dificultats de l’aprenentatge, tant en la primera infància com en primària i secundària.
La pedagogia terapèutica pretén oferir un programa de formació equilibrat entre la formació teòrica i la intervenció aplicada; entre la reflexió professional i la intervenció en diferents casos; en definitiva, en el professional que investiga, aprofundeix  i aplica els seus coneixements a la pràctica quotidiana.
Una pedagogia amb molt de coneixement de neurologia, psiquiatria, psicopatologia infantil i juvenil. Avui no és així i prop del 50% de la formació hauria d'ésser d'aquesta especialització.

Neurología pediátrica: la Neurologia Pediàtrica és la disciplina mèdica dedicada al desenvolupament normal i anormal del SNC (Sistema Nerviós Central) i SNP (Sistema Nerviós Perifèric) des de la vida fetal fins a l’adolescència. Inclou el diagnòstic, tractament i la investigació relacionada amb els seus desordres, així com el maneig integral de les discapacitats que poden derivar-se de les seves alteracions.
Es dissenyen uns objectius per a l’entrenament de l’especialitat, un programa, uns centres d’ensenyament, un examen amb els seus certificats corresponents, així com programes nacionals.
L’objectiu principal de la neurologia pediàtrica és mostrar el rang de normalitat en el creixement i desenvolupament d’un nen sa, el qual permetrà identificar una sèrie de diferències, detectant ràpidament problemes que han de ser tractats per un metge.

Paidopsiquiatria: és el mateix que psiquiatria infantil i és l’especialitat mèdica que diagnostica i tracta els trastorns psicològics a la infància i l’adolescència, que necessita del treball d’un equip multidisciplinari per desenvolupar-se i obtenir una resolució terapèutica.
Quan un infant presenta un problema psicològic, afectiu o de conducta, ha d’acudir a un psiquiatra infantil. Aquest s’encarregarà de realitzar un diagnòstic diferencial amb qualsevol malaltia mèdica, també una valoració diagnòstica del problema i decidirà quin serà el tractament més convenient: psicològic o terapèutic, farmacològic, psicosocial (familiar-escolar) o mixt.

Ensenyament plurilingüe: L’educació és una part fonamental del procés de socialització i de l’adquisició de valors, actituds i pautes de conducta. Al confrontar a l’infant amb pràctiques comunicatives diferents de les pròpies, l’ensenyament de llengües constitueix una via privilegiada per promoure uns valors i unes representacions favorables al desenvolupament de la cultura de la pau.
Tothom té dret a desenvolupar un grau raonable d’habilitat comunicativa en un número de llengües al llarg de la vida, d’acord amb les seves necessitats.

 

Règim lingüístic a Catalunya

Mitjançant la LEC 2009 i tenint en compte la complexa situació sociolingüística de Catalunya ha fet i fa que la realitat del català, llengua pròpia de Catalunya, no hagi assolit la plena normalització lingüística i que el castellà sigui encara la llengua predominant en la majoria d'usos lingüístics. Aquesta realitat exigeix una gestió lingüística en el camp de l'ensenyament que ajudi eficaçment al coneixement de la llengua catalana i a potenciar-ne l'ús en tots els àmbits.

Servei de Llengües
El Servei de Llengües ofereix diferents serveis de suport als membres de la comunitat  respecte diferents idiomes (suport lingüístic) com per exemple: revisió i traducció de textos, recerca, cursos generals d’anglès, alemany, català, francès,...acreditacions de coneixements, activitats culturals, etc.  Proporciona, doncs,  materials i programes d'enriquiment lingüístic

Euromania
Euromania reuneix a equips d’investigadors (lingüistes, la ciència cognitiva, la didàctica...) i als professors per oferir a les escoles un manual de formació disciplinària de la comprensió mútua de les llengües romàniques.

La idea d’Euromania és proporcionar els mètodes i materials per a que els estudiants adquireixin les habilitats del llenguatge, els coneixements i habilitats.
•    Aprendre idiomes en l’aprenentatge d’una disciplina i en el maneig d’habilitats.
•    Construir habilitats: a través de llengües d’una mateixa família poden integrar els codis de la llengua; el domini de la llengua és la base fonamental de l’aprenentatge.
•    Crear capacitats de la comprensió mútua i el multibilingüisme.

Euromania vol es despertar les ganes als estudiants d’aprendre i aprendre el llenguatge i remarcar que les llengües no són més que variants d’un mateix sistema: el de les llengües romàniques.

Escolarització de fills de treballadors migrants

L’arribada d’un nombre important d’alumnat nouvingut, especialment durant els darrers anys, ha provocat un canvi important en la vida quotidiana dels nostres centres educatius i ha suposat un repte per a tota la comunitat educativa. L’acollida d’aquest alumnat, que ha de ser un dels primers objectius del centre educatiu, ha d’estar emmarcada dins del Pla d’acollida i integració que el centre té establert amb caràcter general per a tot l’alumnat.
Per poder garantir aquest procés, cal preveure una sèrie de mesures específiques que facilitin l’acompanyament de l’alumnat i les seves famílies en la seva arribada a un context social i cultural completament nou.

Aquestes mesures han de dissenyar una sèrie d’actuacions que assegurin una acollida càlida a l’alumnat i a les seves famílies, l’organització d’un itinerari d’integració, l’establiment dels suports específics necessaris i la previsió de les mesures de seguiment i avaluació.
Aquesta estructura organitzativa permet tenir previstes una sèrie de mesures curriculars i metodològiques, materials curriculars, etc... que garanteixen l’aprenentatge intensiu de la llengua i la progressiva incorporació de l’alumnat a l’aula ordinària.

Llengua i Cohesió (Lic o Llics)
L’objectiu general d’aquest pla és potenciar i consolidar la cohesió social, l’educació intercultural i la llengua catalana en un marc plurilingüe.

Els darrers anys, la llengua catalana ha experimentat avenços molt notables. No obstant això, cal continuar els esforços per tal d’estendre i consolidar-ne l'ús social. En aquesta línia, cal atendre de manera molt especial tot aquell alumnat que no té el català com a primera llengua. A més, l’arribada al nostre sistema educatiu d’alumnat procedent de diferents països, fa necessari dedicar una atenció especial a l’aprenentatge de la llengua catalana. Cal advertir, però, que per aconseguir aquest objectiu s’ha de posar un especial èmfasi en una bona acollida i integració d’aquest alumnat al centre d’establir-hi vincles afectius. El coneixement de la llengua facilita les relacions personals.
Ara bé, són precisament aquestes relacions les que ajudaran aquest alumnat a una millor inserció en la nostra societat i, com a conseqüència, crearà el context afectiu necessari per a l’aprenentatge de la nostra llengua, la qual cosa li permetrà seguir els aprenentatges escolars.

Aules d’Acollida
L’aula d’acollida ha d’esdevenir un punt de referència i un marc de treball obert amb una constant interacció amb la dinàmica del centre, que permeti una atenció emocional i curricular personalitzada i un aprenentatge intensiu de la llengua catalana. Ha de proporcionar a l’alumnat nouvingut una atenció adequada a les necessitats i als progressos relacionals i lingüístics, com a complement del treball del grup classe al qual estigui adscrit.
La metodologia de l’aula d’acollida ha de tenir en compte l’organització dels aprenentatges de manera globalitzada, l’existència d’activitats funcionals, el foment del treball cooperatiu i l’establiment de relacions personals positives sempre tenint com a punt de referència ajudar els alumnes a accedir als currículums de totes les matèries en les millors condicions possibles.

Cal la interacció amb la resta de l’alumnat del grup classe per facilitar el seu procés de socialització. El pas de l’alumnat nouvingut a l’aula ordinària demana molta coordinació i una atenció educativa que incrementi progressivament els aprenentatges normalitzats, però amb el suport suficient per assegurar l’èxit escolar.

El recurs "aula d’acollida" ha d’estructurar-se de manera flexible, en funció de les necessitats de l’alumnat que ha d’atendre i tenint en compte la cultura organitzativa de cada centre. Això implica la possibilitat d’atendre alumnat en grups diversos en funció de la seva escolarització prèvia, la seva llengua d’origen o altres característiques que puguin determinar necessitats educatives específiques diferenciades.

El tutor d’acollida ha de ser per a l’alumne/a el referent més clar. Això no obstant, no hem d’oblidar que és tot el centre el responsable del tipus de resposta educativa que s’ofereix a l’alumnat i que la seva incorporació al centre no és únicament una responsabilitat del tutor o tutora d'acollida, sinó de tota la comunitat comunicativa.

Espais de Benvinguda
Un Espai de Benvinguda és un espai de suport i assessorament als nouvinguts i a les seves famílies previs a l’escolarització. Un espai de diagnosi i orientació, en col•laboració amb els Ajuntaments on poder conèixer els diferents aspectes relacionats amb l’educació del municipi i facilitar la incorporació dels infants al sistema educatiu amb plenes garanties.
Objectius:
•    Millorar l’atenció i l’acolliment dels infants i joves i de les famílies com a activitat dins dels Plans Educatius d’Entorn.
•    Informar i orientar sobre el sistema educatiu català.
•    Detectar les necessitats específiques de l’alumnat nouvingut (físiques, afectives, psicològiques, cognitives i socioeconòmiques) per tal d’arbitrar les mesures pertinents.
•    Donar a conèixer l’entorn.
•    Promoure la integració social (coordinació amb activitats del Pla Educatiu d’Entorn) tant de les famílies com de l’alumnat.
•    Sensibilització i foment de l’ús de la llengua catalana.
•    Iniciar processos de familiarització amb la realitat cultural catalana mitjançant tallers educatius, culturals i esportius.
•    Garantir l’escolarització equilibrada.

Centre Acollidor
En els darrers anys, els profunds canvis socials experimentats han fet palesa la necessitat que els centres educatius s'adeqüin a la creixent complexitat i pluralitat que ha anat adquirint la societat catalana. Trobar respostes als nous reptes educatius que plantegen aquests canvis és un objectiu de primer ordre, i suposa una aposta clara per avançar en la consolidació dels centres educatius. Això implica, per una part, potenciar l'ús del català en un marc plurilingüe, l'educació que es desenvolupa en una societat intercultural i multicultural  i la cohesió social per aprendre a viure junts, i participar de la dinàmica social i cultural de la nostra població per promoure continuïtats i coherències educatives. També tenir present el risc de l’exclusió escolar i social. Per una altra part, s’ha de ser un centre innovador i de qualitat, arrelat al país i oberts al món. S’ha d’atendre tot l'alumnat, independentment de la seva procedència, religió, llengua, possibilitats econòmiques de les famílies, capacitats, etc. Això implica ser inclusius, promocionar els valors del diàleg, la convivència, i l'educació intercultural, on tothom pugui aprendre en funció de les capacitats i on tothom s'hi trobi bé i fer possible la igualtat d'oportunitats, especialment dels col•lectius més vulnerables.

Pla d’Acollida de Centre
Conjunt de les actuacions que un centre educatiu posa en marxa per tal de facilitar l’adaptació de l’alumnat que s’incorpora de nou al centre.
Aquestes orientacions fan referència, sobretot, a l’acollida de l’alumnat que prové d’altres països i que ha de portar a terme un procés d’adaptació emocional, escolar i d’aprenentatge de la llengua.

Plans Educatius d’Entorn
Els Plans educatius d’entorn són una proposta educativa innovadora que vol donar resposta a les múltiples necessitats de la nostra societat.
Són instruments per donar una resposta integrada i comunitària a les necessitats educatives dels membres més joves de la nostra societat, coordinant i dinamitzant l’acció educativa en els diferents àmbits de la vida dels infants i joves.
S’adrecen a tot l’alumnat, i a tota la comunitat educativa, però amb una especial sensibilitat als sectors socials més desafavorits.