Els centres educatius disposen d’una certa autonomia a l’hora d’organitzar el centre. Aquesta organització es realitza a través de la direcció de l’escola i ha d’estar en avaluació constant per part de l’equip docent i la direcció de l’escola i supervisat pel departament d’ensenyament del govern. Tot i que les administracions han d’establir el marc general en el que es desenvolupa l’activitat educativa en la organització dels centres educatius es posseeix una certa autonomia que permet adequar la seva actuació en circumstàncies concretes i a les característiques dels seus alumnes.
Els documents que organitzen l’autonomia d’un centre són: Projecte educatiu de centre, el projecte de gestió del centre, el reglament de règim intern, la programació general i la memòria anual.
Sistema escolar de Catalunya, LEC/2009 i Subsistema del SE d'España LOE/2006 derivat de l' Estatut de Catalunya / 2006 que ha estat impugnat i retallat pel Tribunat Constitucional:
• Amb membres recusats
• Membres amb mandat finalitzat
• Més de tres anys per emetre sentència.
La LEC ha introduït dos aspectes que fan que sigui un sistema educatiu
• Carta de compromís educatiu
• Esplais
Ambdues coses surten del sistema educatiu. La LOE només parla del sistema escolar (sempre parla de l’escola, no parla de fora de l’escola), no del sistema educatiu.
Autonomia de centres i rendiment de comptes
Autonomia (Responsiveness): Capacitat de donar resposta als problemes que es plantegen, respondre actuant)
Rendiment de comptes (accountability): què has gastat, què has aconseguit, “com van les coses”, etc.
Autonomia de centres i rendiment de comptes significa que els propis centres decideixen el que creguin més convenient per a ells però seguint una guia o uns ítems.
Els centres educatius disposen d'autonomia [LEC: 90.1] en els àmbits:
•Pedagògic [LEC: 97]: aquesta autonomia s’exerceix a partir del marc curricular establert i poden concretar els objectius, les competències bàsiques, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d’avaluació. A més a més, aquesta autonomia pedagògica no pot comportar en cap cas discriminació en l’admissió d’alumnes.
Els centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya han de determinar les característiques específiques de l’acció tutorial, del projecte lingüístic i de la carta de compromís educatiu. Les seves opcions pedagògiques s’han d’orientar a donar resposta a les necessitats dels alumnes, amb la finalitat que assoleixin les competències bàsiques i el màxim aprofitament educatiu, d’acord amb llurs possibilitats individuals.
Pel que fa als centres públics, correspon a la direcció de cada centre impulsar i liderar l’exercici de l’autonomia pedagògica i en els centres privats sostinguts amb fons públics, correspon al titular o la titular de cada centre impulsar l’exercici de l’autonomia pedagògica i al director o directora liderar-lo.
•Organitzatiu [LEC: 98]: l’autonomia organitzativa es realitza per mitjà d’una estructura organitzativa pròpia i de les normes d’organització i funcionament. Les decisions que es prenen sobre l’organització i el funcionament dels centres s’han d’ajustar als principis d’eficàcia i d’eficiència i s’han d’orientar a garantir el dret a una educació de qualitat a tots els alumnes, en aplicació del projecte educatiu i dels objectius generals de l’educació, i en aplicació, si escau, dels acords de co-responsabilitat a què fa referència l’article 92.
En els centres públics, correspon a la direcció de cada centre, d’acord amb les competències dels òrgans de govern, impulsar i adoptar mesures per a millorar l’estructura organitzativa del centre, en el marc de les disposicions reglamentàries aplicables.
En els centres privats sostinguts amb fons públics, correspon al/la titular de cada centre, havent escoltat el claustre del professorat, adoptar les decisions sobre l’estructura organitzativa del centre, i correspon al consell escolar, a proposta del/de la titular del centre, aprovar les normes d’organització i funcionament.
•De gestió de recursos humans i materials [LEC: 99]: La gestió dels centres públics és responsabilitat de la direcció de cada centre i l’autonomia comprèn, amb les limitacions aplicables en cada cas:
a) La gestió del professorat, del personal d’atenció educativa i del personal d’administració i serveis.
b) L’adquisició i la contractació de béns i serveis.
c) La distribució i l’ús dels recursos econòmics del centre.
d) El manteniment i el millorament de les instal•lacions del centre, en el cas dels centres que imparteixen educació secundària.
e) L’obtenció, o l’acceptació, si escau, de recursos econòmics i materials addicionals.
El Govern pot establir un sistema de provisió de llocs de treball i de direcció de caràcter extraordinari.
La gestió dels centres privats sostinguts amb fons públics correspon a llurs
titulars, sense cap altra restricció que les establertes amb caràcter general per la legislació educativa i laboral i les que deriven de les finalitats i els principis que regeixen el sistema educatiu i el Servei d’Educació de Catalunya.
Desenvolupa l'autonomia de centres el Decret 102/2010, autonomía:
La Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació, estableix que l'autonomia de cada centre és un dels principis organitzatius que regeixen el sistema educatiu. L'exercici de l'autonomia als centres públics exigeix a les direccions dels centres desenvolupar lideratge educatiu, la qual cosa comporta disposar de capacitats i competències professionals específiques per formular i desenvolupar propostes pedagògiques, organitzatives i de gestió al servei de l'assoliment de l'excel·lència pedagògica en un context d'equitat. Així mateix, l'exercici del lideratge en els centres educatius s'orienta a estimular la participació de la comunitat escolar, especialment en el consell escolar i en el claustre, d'acord amb el que estableixen les lleis.
D'altra banda, la Llei d'educació estableix els òrgans de govern dels centres educatius públics i determina les funcions de la direcció d'aquests centres, i les estén als àmbits de la representació, del lideratge pedagògic i de la comunitat escolar i a l'àmbit de la gestió. Així mateix, determina el procediment de selecció i nomenament de directors i directores, procediment en relació amb el qual té un paper rellevant el projecte de direcció que han de presentar els candidats, els criteris generals que han de regir la formació inicial i permanent de les direccions dels centres públics i els efectes de l'avaluació positiva de l'exercici de la direcció.”
La manera d’organitzar si es fa en ambients o àmbits desenvolupa l’autonomia dels centres.
Avaluació educativa: sistema de valoracions
Centre educatiu: en l’avaluació del centre educatiu s’ha d’avaluar la gestió del centre. En el cas dels centres públics el equip directiu haurà d’analitzar els aspectes que vol potenciar durant el curs vigent i el següent, després valorarà si disposa del finançament necessari i si no és així haurà de fer la sol·licitud necessària a l’administració corresponent. En el cas dels centres privats la gestió econòmica anirà lligada a la rendibilitat del negoci i estarà molt vinculada al nombre de matricules. A més, faran una avaluació dels espais escolars en la qual cal que els centres compleixin les normatives sanitàries i de seguretat es compleixin a totes les instal·lacions del centre, especialment a lavabos, menjadors i cuines.
Equip professional: serveix per comprovar si es desenvolupa correctament. Es convenient realitzar-la de manera continua i estructurada per poder reconduir els defectes que es detectin.
Organització: El centre escolar s’organitza mitjançant els diferents projectes del centre. Primerament el projecte educatiu de centre, on cal comprovar si els objectius generals del PEC estan recollits en la proposta pedagògica. També cal avaluar si els objectius generals del PEC són realment projectats al centre. En segon lloc, s’organitza la proposta pedagògica del centre en la qual s’ha de comprovar si les distribucions i repartiment d’horaris i espais es compleix. Finalment, hi ha el reglament de règim interior el qual cal avaluar-lo de manera constant ja que és el més variable.
Ensenyament-aprenentatge: Destinat a comprovar si els nens i nenes adquireixen les capacitats previstes dels objectius. Per avaluar el procés educatiu s’ha de tenir en compte les programacions, per saber fins a on s’ha arribat i si s’ha fet tot allò que havíem proposat i les activitats a l’aula les quals hem d’avaluar diàriament per tal de poder realitzar els ajustos necessaris.
Grup-classe: en l’avaluació del grup classe busquem una visió qualitativa del comportament global i general del grup: si es tracta d’un grup homogeni, si hi ha un bon nivell d’interacció, les diferents relacions amb els companys, etc.
Alumne: l’avaluació individual té dos grans apartats. L’avaluació de la conducta (la relació del nen o nena amb el seu entorn físic i social) i l’avaluació del desenvolupament personal i les capacitats bàsiques. A més a més, hem d’avaluar l’interès del nen, el seu rendiment, el seu nivell i la seva creativitat.
El document que recull les avaluacions d’un nen al llarg del seu curs escolar es diu expedient.
Avaluació del centre
Hi ha tres tipus d’avaluacions del centre:
Interna: l’Avaluació Interna és una eina que ens permet revisar aspectes importants del funcionament del centre en diferents àmbits. Implica una reflexió i una anàlisi del tema escollit per tal de revisar-lo en profunditat i elaborar unes propostes de millora que hauran de ser aplicades en els cursos següents.
Externa: l'avaluació externa és l'avaluació dels centres docents feta per la Inspecció d'Ensenyament amb la col•laboració dels òrgans de govern dels centres i dels membres dels diferents sectors de la comunitat escolar.
Social: L’avaluació social és aquella avaluació que fa la població d’un centre, és a dir, consell escolar, mestres, conserges, etc. Podríem dir que és el prestigi d’un centre envers la població i els diferents òrgans de govern i inspecció.
Aquesta es fa mitjançant mostres, indicadors, proves estandarditzades i qüestionaris.
Castillejo va proposar un model d’avaluació:
Model EFQM (European Foundation for Quality Management)
És una fundació sense ànim de lucre amb la seu situada a Brusel•les. EFQM és el custodi del Model EFQM d'Excel•lència, un marc de gestió no-prescriptiu que s'utilitza àmpliament en les organitzacions del sector públic i privat a tot Europa i més enllà.
El Model EFQM d'Excel•lència incorpora els principis d'excel•lència en un marc que ajuda a les organitzacions a avaluar les seves capacitats i fortaleses per tal d'aconseguir els seus objectius particulars. El model va ser llançat el 1991 i es basa en vuit conceptes fonamentals de l'Excel•lència. Avui en dia, el Model EFQM d'Excel•lència és utilitzat per més de 30.000 organitzacions a Europa.
Consta de dues parts: Un conjunt de criteris d'excel•lència empresarial que abasten totes les àrees del funcionament de l'organització.
Un conjunt de regles per avaluar el comportament de l'organització en cada criteri.
Hi ha dos tipus de criteris:
• Els Resultats representen el que l'organització aconsegueix per a cadascun dels seus actors: clients, empleats, societat i inversors. (resultats en el mapa: resultats de les persones, clients, societat i clau).
• Els Agents són aspectes del sistema de gestió de l'organització. Són les causes dels resultats. (agents en el mapa: lideratge, persones, política i estratègia, recursos i aliances, processos)
Per a cada grup de criteris hi ha un conjunt de regles d'avaluació basades en l'anomenada "lògica REDER":
• Els resultats han de mostrar tendències positives, comparar favorablement amb els objectius propis i amb els resultats d'altres organitzacions, estar causats pels enfocaments dels agents i abastar totes les àrees rellevants.
• Els agents han de tenir un enfocament ben fonamentat i integrat amb altres aspectes del sistema de gestió, la seva efectivitat s'ha de revisar periòdicament per tal d'aprendre i millorar, i han d'estar sistemàticament desplegats i implantats en les operacions de l'organització.
AVALUAR analitzant varaibles o indicadors:
Avaluació de sistema. Consell Superior d'Avaluació CAT
DECRET 177/2010, de 23 de novembre, d'Agència Avaluació
Capítol II
Article 5: Objecte
1. L'objecte de l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació és avaluar, i fer prospectiva i recerca amb la finalitat de contribuir a l'excel·lència i l'equitat del sistema educatiu i a l'èxit educatiu i acadèmic de tot l'alumnat.
2. L'Agència és competent i responsable de l'avaluació, la prospectiva i la recerca en els termes que estableixen la Llei d'educació i aquests Estatuts.
Article 6: Funcions
1. En el marc dels articles 66, 159, 185, 186, 188, 190, 191, 193, 194 i concordants de la Llei d'educació, sens perjudici de les funcions de la Inspecció d'Educació que estableix l'article 178 de la mateixa Llei, correspon a l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació, en relació amb el sistema educatiu, l'exercici de les funcions següents:
a) Promoure i dur a terme activitats d'avaluació, prospectiva i recerca.
b) Informar sobre els resultats i el funcionament del sistema educatiu als agents implicats, així com orientar i fer propostes que impulsin la seva qualitat.
c) Definir principis i homologar criteris i mètodes d'avaluació de l'educació i de prospectiva en l'àmbit educatiu.
d) Determinar, d'acord amb la Inspecció d'Educació, els models i els protocols pertinents per a l'avaluació de centres i la supervisió dels resultats.
e) Determinar, d'acord amb la Inspecció d'Educació, els models i els protocols d'avaluació de la funció docent i de la funció directiva.
f) Totes aquelles altres funcions que li siguin encomanades pel departament competent en matèria d'educació no universitària relacionades amb l'objecte i àmbit de l'Agència i formin part del contracte programa.
2. En l'exercici de les funcions anteriors, correspon també a l'Agència:
a) Informar periòdicament el departament competent en matèria d'educació no universitària sobre els resultats i el funcionament del sistema educatiu i sobre els resultats de les avaluacions, la prospectiva i la recerca.
b) Informar la societat en general sobre la prestació del servei de l'educació i dels recursos que s'hi inverteixen.
c) Elaborar propostes i recomanacions en matèria de gestió del canvi i de lideratge educatiu.
d) Posar a disposició de la comunitat científica les dades bàsiques i els resultats de les avaluacions per al desenvolupament de recerques en el camp de l'educació, d'acord amb el departament competent en matèria d'educació no universitària.
e) Dissenyar, promoure, gestionar i avaluar activitats formatives quan siguin necessàries per assegurar la qualitat de les actuacions de l'Agència i dels agents implicats en els processos d'avaluació, prospectiva, interpretació i ús de la informació, així com en matèria de gestió del canvi i lideratge educatius.
3. Les funcions específiques de l'Agència en l'avaluació del desenvolupament de la funció pública docent per al reconeixement de mèrits docents del professorat a efectes d'oposicions, càtedres, obtenció de la categoria superior de sènior, obtenció de graus o qualsevol altra similar són:
a) Dissenyar, i si s'escau homologar, l'avaluació específica, que ha d'incorporar els models i protocols acordats amb la Inspecció d'Educació, establir un sistema de qualitat que asseguri la bondat del procés, i desenvolupar qualsevol altra funció relacionada quan així s'acordi en el contracte programa.
b) Aportar informació dels diferents processos avaluatius a sol·licitud del departament competent en matèria d'educació no universitària.
c) Les actuacions d'avaluació de la funció pública docent corresponen a les inspectores i inspectors d'educació.
4. L'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació ha d'elaborar informes i propostes sobre els aspectes prescriptius dels currículums educatius, d'acord amb l'article 193 de la Llei d'educació.
Article 8: Agents avaluadors
1. Correspon a l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació establir, d'acord amb la Llei d'educació i, quan escaigui, d'acord amb el contingut del contracte programa subscrit amb el departament competent en matèria d'educació no universitària, els agents de l'avaluació externa i el paper que hi han de desenvolupar.
2. El departament competent en matèria d'educació no universitària vehicula preferentment la seva col·laboració en l'exercici de les funcions avaluadores encomanades a l'Agència per mitjà de la Inspecció d'Educació, en relació amb les modalitats d'avaluació a què fa referència l'article 186 de la Llei d'educació.
3. La direcció dels centres públics està habilitada per participar en les accions avaluadores de l'activitat docent i de gestió del personal del centre, d'acord amb l'article 102.4 de la Llei d'educació.
4. També poden col·laborar en les accions avaluadores els departaments universitaris i les institucions que tenen convenis amb l'Agència, així com empreses especialitzades contractades per l'Agència, i el personal acreditat per l'Agència.
Article 9: Acreditació per avaluar
1. L'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació acredita els diferents agents avaluadors per a l'exercici d'aquesta funció, en garantia de la qualitat, la cohèrencia i l'equitat del procés avaluatiu, i estableix els nivells i les especialitats de les acreditacions, l'àmbit competencial a què es refereixen i la seva validesa temporal.
2. L'Agència disposarà d'un registre públic de les persones físiques acreditades per participar i col•laborar en els plans, projectes i programes d'avaluació que desenvolupi.
3. Els inspectors i inspectores d'educació estan exempts d'acreditació per a les actuacions avaluadores inherents a l'exercici de la funció inspectora.
Article 10: Formació per a l'acreditació
1. Mitjançant la formació, l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació promou, d'acord amb el departament competent en matèria d'educació no universitària, la millora en l'exercici de la competència avaluadora de la Inspecció d'Educació i de les direccions dels centres educatius.2. L'Agència dissenya el model de formació de l'avaluador/a educatiu/iva, que ha d'incorporar el codi deontològic de l'Agència.
3. L'Agència pot establir convenis amb universitats i institucions públiques o contractes amb empreses per encarregar la realització de formació per a l'acreditació de personal per a l'avaluació de l'educació no universitària.
4. L'Agència promou l'autoavaluació de la formació per a l'acreditació i n'avalua la qualitat.
Prova d'avaluació aprenentatges 6EP 2010
Objectius:
• Comprovar el nivell d’assoliment de les competències bàsiques en acabar l’educació primària.
• Enfortir l’autonomia de centre proporcionant a cada un els elements per determinar els seus punts forts i els seus punts febles.
• Donar eines d’ajust i millora útils al llarg de l’etapa de primària.
• Afavorir el trànsit individualitzat a l’educació secundària.
Característiques:
• És una prova universal per a tot l’alumnat de sisè de primària de caràcter extern.
• No determina el pas a l’educació secundària.
• Mesura les competències bàsiques.
Organització i correcció:
79 comissions d’aplicació distribuïdes territorialment i constituïdes per:
• Un inspector/a, que exerceix com a president/a de la comissió.
• Un professional dels Serveis Educatius, que exerceix com a secretari de la comissió.
• Un nombre d’avaluadors externs igual o superior al nombre de centres de cada unitat territorial: un total de 2.589 docents de primària i secundària.
Novetats de la prova:
Més exigència en comprensió lectora i expressió escrita:
• Comprensió lectora: preguntes conceptuals, que demanen més capacitat d’abstracció.
• Expressió escrita: exercici d’ortografia en llengua catalana, castellana, i aranesa (dictat)
Avaluació de la llengua estrangera (comprensió escrita i oral)
España
1970: Es va establir l'avaluació d'alumnes contínua
1984: Es va establir l'avaluació del grup-classe: inicial o diagnòstica, formativa i sumativa
Catalunya
1997: Es va establir l'avaluació de centre: interna, externa i de sistema
2001: es van establir proves de Cb10 i Cb14
No hay comentarios:
Publicar un comentario