Centres amb sistema pedagògic propi
Institució Escolar
La institució escolar és una realització pedagògica i social de tipus educatiu i cultural.
Les institucions són mecanismes d’ordre social i cooperació que procuren normalitzar el comportament d’un grup d’individus (que pot ser reduït o amb una societat sencera).
Les institucions es consideren com un propòsit d’un bé social, és a dir, allò que es diu normal per aquell grup determinat. El seu mecanisme de funcionament varia àmpliament en cada cas, encara que se’n destaquin l’elaboració de nombroses regles o normes que solen ser de caràcter poc flexibles.
Aquest terme s’aplica en general a les normes de conducta i costums considerades importants en una societat. Les institucions són un dels principals objectes d’estudi sota unes:
Bases científiques:
Neurociència: estudia l’estructura i la funció química, farmacològica o patològica del sistema nerviós i de com els diferents elements del sistema nerviós interaccionen i donen origen a la conducta humana.
Psicologia: és la disciplina que estudia els processos psíquics, incloent processos cognitius interns dels individus, així com els processos sociocognitius que es produeixen en l’entorn social, el qual involucra la cultura.
Sociologia: és la ciència que estudia, descriu i analitza els processos de la vida en societat. El seu objectiu són els ésser humans i les seves relacions socials (societats humanes). Utilitza diferents mètodes d’investigació empírica i anàlisis crític per perfeccionar i desenvolupar un conjunt de coneixements sobre l’activitat social humana, sovint amb el propòsit d’aplicar aquests coneixements a la consecució del benestar social.
Intervenció dissenyada:
Pedagogia: és el conjunt de sabers que s’encarrega de l’educació com un fenomen específicament humà i típicament social. Es tracta d’una ciència aplicada de caràcter psicosocial, on l’objecte d’estudi és l’educació i l’ensenyament.
Té com objectiu proporcionar guies per planificar, executar i avaluar processos d’ensenyament i aprenentatge, aprofitant les aportacions i influències de diverses ciències, com la psicologia, la història,...
Didàctica: es defineix com la disciplina científic-pedagògica que té com objecte els processos i elements existents en l’ensenyament i l’aprenentatge. És la part de la pedagogia que s’ocupa dels sistemes i mètodes pràctics d’ensenyament destinats a plasmar en la realitat les pautes de les teories pedagògiques.
Orientació escolar: és un procés d’ajuda a un alumne amb l’objectiu de que sigui capaç de resoldre els problemes de la seva formació acadèmica (dificultats a l’hora d’adquirir els coneixements, absència d’automotivació, no saber estudiar,...).
Busca la millora total de l’estudiant.
Organització comú:
Administració: és la ciència social i tècnica que s’ocupa de la planificació, organització, direcció i control dels recursos (humans, materials, tecnològics, coneixements,...) de l’organització, amb la finalitat d’obtenir el màxim benefici possible.
Economia: és la ciència que estudia les relacions socials que tenen a veure amb els processos de producció, intercanvi, distribució i consum de béns i serveis, com mitjans de satisfacció de les necessitats humanes observat en un resultat individual o col•lectiu de la societat.
Gestió del personal: significa el disseny d’estratègies encaminades al desenvolupament i aprofitament del potencial dels treballadors. S’inclou el coneixement i l’experiència amb la finalitat de que les coses canviïn positivament, però això sempre que s’arribi a uns alts nivells de satisfacció laboral.
En un sistema amb consistència interna i adequació externa al context on es realitza.
Sistema pedagògic
El sistema pedagògic és un conjunt d’elements interrelacionats amb una finalitat determinada; en el cas del sistema educatiu, l’objectiu és educar d’una manera uniforme a tots els alumnes i els elements principals: institucions educatives i normes.
Els primers sistemes d’educació van sorgir a la segona meitat del segle XIX en diversos països d’Europa i en EE.UU d’Amèrica. Des de llavors es va afirmar el principi de que la instrucció pública era responsabilitat de l’Estat i no de l’església.
Comunitats d'aprenentatge
Les Comunitats d’Aprenentatge es defineixen com un projecte de transformació social i cultural d’un centre educatiu i del seu entorn per a aconseguir una societat de la informació per a totes les persones, basada en l’aprenentatge dialògic, mitjançant una educació participativa de la comunitat, que es concreta en tots els seus espais, inclosa l’aula.
Un dels elements fonamentals dins les Comunitats d´Aprenentatge és la participació de tota la comunitat educativa: familiars, professorat, voluntaris, etc. Les persones treballen en pla d´igualtat amb un objetiu compartit: l´aprenentatge dels nens i nenes per no estar socialment exclosos a la societat de la informació.
Les institucions són mecanismes d’ordre social i cooperació que procuren normalitzar el comportament d’un grup d’individus (que pot ser reduït o amb una societat sencera).
Les institucions es consideren com un propòsit d’un bé social, és a dir, allò que es diu normal per aquell grup determinat. El seu mecanisme de funcionament varia àmpliament en cada cas, encara que se’n destaquin l’elaboració de nombroses regles o normes que solen ser de caràcter poc flexibles.
Aquest terme s’aplica en general a les normes de conducta i costums considerades importants en una societat. Les institucions són un dels principals objectes d’estudi sota unes:
Bases científiques:
Neurociència: estudia l’estructura i la funció química, farmacològica o patològica del sistema nerviós i de com els diferents elements del sistema nerviós interaccionen i donen origen a la conducta humana.
Psicologia: és la disciplina que estudia els processos psíquics, incloent processos cognitius interns dels individus, així com els processos sociocognitius que es produeixen en l’entorn social, el qual involucra la cultura.
Sociologia: és la ciència que estudia, descriu i analitza els processos de la vida en societat. El seu objectiu són els ésser humans i les seves relacions socials (societats humanes). Utilitza diferents mètodes d’investigació empírica i anàlisis crític per perfeccionar i desenvolupar un conjunt de coneixements sobre l’activitat social humana, sovint amb el propòsit d’aplicar aquests coneixements a la consecució del benestar social.
Intervenció dissenyada:
Pedagogia: és el conjunt de sabers que s’encarrega de l’educació com un fenomen específicament humà i típicament social. Es tracta d’una ciència aplicada de caràcter psicosocial, on l’objecte d’estudi és l’educació i l’ensenyament.
Té com objectiu proporcionar guies per planificar, executar i avaluar processos d’ensenyament i aprenentatge, aprofitant les aportacions i influències de diverses ciències, com la psicologia, la història,...
Didàctica: es defineix com la disciplina científic-pedagògica que té com objecte els processos i elements existents en l’ensenyament i l’aprenentatge. És la part de la pedagogia que s’ocupa dels sistemes i mètodes pràctics d’ensenyament destinats a plasmar en la realitat les pautes de les teories pedagògiques.
Orientació escolar: és un procés d’ajuda a un alumne amb l’objectiu de que sigui capaç de resoldre els problemes de la seva formació acadèmica (dificultats a l’hora d’adquirir els coneixements, absència d’automotivació, no saber estudiar,...).
Busca la millora total de l’estudiant.
Organització comú:
Administració: és la ciència social i tècnica que s’ocupa de la planificació, organització, direcció i control dels recursos (humans, materials, tecnològics, coneixements,...) de l’organització, amb la finalitat d’obtenir el màxim benefici possible.
Economia: és la ciència que estudia les relacions socials que tenen a veure amb els processos de producció, intercanvi, distribució i consum de béns i serveis, com mitjans de satisfacció de les necessitats humanes observat en un resultat individual o col•lectiu de la societat.
Gestió del personal: significa el disseny d’estratègies encaminades al desenvolupament i aprofitament del potencial dels treballadors. S’inclou el coneixement i l’experiència amb la finalitat de que les coses canviïn positivament, però això sempre que s’arribi a uns alts nivells de satisfacció laboral.
En un sistema amb consistència interna i adequació externa al context on es realitza.
Sistema pedagògic
El sistema pedagògic és un conjunt d’elements interrelacionats amb una finalitat determinada; en el cas del sistema educatiu, l’objectiu és educar d’una manera uniforme a tots els alumnes i els elements principals: institucions educatives i normes.
Els primers sistemes d’educació van sorgir a la segona meitat del segle XIX en diversos països d’Europa i en EE.UU d’Amèrica. Des de llavors es va afirmar el principi de que la instrucció pública era responsabilitat de l’Estat i no de l’església.
Comunitats d'aprenentatge
Les Comunitats d’Aprenentatge es defineixen com un projecte de transformació social i cultural d’un centre educatiu i del seu entorn per a aconseguir una societat de la informació per a totes les persones, basada en l’aprenentatge dialògic, mitjançant una educació participativa de la comunitat, que es concreta en tots els seus espais, inclosa l’aula.
Un dels elements fonamentals dins les Comunitats d´Aprenentatge és la participació de tota la comunitat educativa: familiars, professorat, voluntaris, etc. Les persones treballen en pla d´igualtat amb un objetiu compartit: l´aprenentatge dels nens i nenes per no estar socialment exclosos a la societat de la informació.
Projecte Educatiu Institucional o Projecte Educatiu de Centre (PEC)
És la presa de posició del conjunt de participants al centre o comunitat educativa.
El PEC és el document clau on es reflecteixen la indentitat i l’ideari del centre, on es concreta la seva finalitat, s’estableix la seva estructura organitzativa i es recull la seva proposta educativa. És a dir, incorpora el conjunt de principis i decisions assumides per tota la comunitat escolar, respecte a les opcions educatives bàsiques i als aspectes generals del centre.
En el projecte educatiu es contextualitza el marc general d’actuació del centre i , a partir d’ell, es va estructurar la vida quotidiana del mateix. Serà d’ús sistemàtic per a tots els professionals que treballin en el centre, i de coneixement indispensable per part de les famílies en el moment d’escollir el centre on els seus fills iniciaran l’escolarització.
Els apartats que tot projecte educatiu ha d’incorporar són:
1. Anàlisis de context: On som?
Recollida d’informació sobre l’escola, les característiques d’aquest, la seva ubicació, on està situat el centre escolar, de què disposa, l’entorn que l’envolta, característiques de la comunitat educativa. També tracta les necessitats específiques sobre els alumnes que atenen amb algun tipus de discapacitat, els serveis de que disposa.
2. Els trets d’identitat: Qui som?
En aquest apartat, a més de la localització, s’inclou tot el conjunt de principis ideològics i de valors pedagògics que el centre adopta com a propis.
3. Els objectius generals: Què pretenem?
Els objectius generals representen les metes o finalitats que el centre es planteja aconseguir.
4. L’estructura organitzativa: Com ens organitzem?
L’estructura organitzativa es refereix a la manera d’organitzar el funcionament d’un centre. Inclou les relacions de jerarquia i els fluxos de comunicació que s’estableixen entre les diferents persones o instancies que participen en la gestió del centre.
Normalment, aquesta estructura es pot representar a través d’un organigrama, descrivint les funcions i responsabilitats de cada lloc de treball, fent constar les relacions de dependència i de comunicació existents.
Els elements que constitueixen l’estructura organitzativa vindran donades per les necessitats del propi centre educatiu i hauran de donar resposta a totes les intencions.
Generalment, en els centres d’educació infantil existeix una mínima estructura, que ve donada en els decrets d’organització escolar.
5. Funcionament efectiu: Com en va?
Realització de l’avaluació per comprovar si les finalitats propostes al principi s’han arribat a assolir. A partir d’aquí s’obté informació rellevant per fer posteriorment una presa de decisions adaptada a com hagi anat el procés respecte el funcionament del centre escolar. També comprovar si s’han satisfet o no les expectatives en el mateix i verificar en quin grau s’han anat complint els principis educatius, si s’han aconseguit els objectius, si s’ha actuat d’acord als principis metodològics,... Conèixer el nivell de coherència del centre amb la pràctica quotidiana, amb la finalitat de millorar-la.
Es tracta d’un espai creat per a que els docents, els alumnes i els pares treballin des de casa, durant la suspensió de les classes. La iniciativa compte amb molts recursos i continguts classificats per nivells i àrees temàtiques.
Els docent podran accedir als quaderns per a l’aula, la col•lecció educar, suggeriments de treballs, ús educatiu dels weblogs i propostes amb Internet. I els alumnes trobaran activitats, jocs educatius, continguts i multimèdia i projectes amb temes curriculars.
Aquest servei està recolzat pel Govern d’Argentina i s’ha acceptat en USA i en França.
A Espanya s’identifica educació obligatòria amb escolarització obligatòria. La Fiscalia persegueix els casos de nens i nenes no escolaritzats…però cada vegada sembla més difícil.
Dos milions de nens/es d’EE.UU. reben una educació des de casa, sent els pares, els professors i les pàgines web promotores d’aquest mètode. És una opció (homeschooling) que cada vegada més pares escollen perquè prefereixen ser els encarregats de proporcionar un major nivell i exigència als seus fills, així com garantitzar una socialització sana. Uns altres ho fan per necessitat, ja sigui per infermetat, problemes econòmics, perquè volen estar al costat del nen durant tot el seu procés d’aprenentatge i volen veure tot e seguiment del nen/a,...
Els resultats d’aquesta societat són sorprenents: comenten que el resultat d’aquests infants que reben l’educació escolar a casa seva, en un futur, són més madurs, intel•lectualment millor preparats, socialment responsables i estan integrats totalment a la seva comunitat i molts altres no.
En España se identifica educación obligatoria con escolarización obligatoria. La Fiscalía persigue los casos de niños no escolarizados... pero cada vez parece más difícil.
Asociación para la Libre Educación
L’Associació per la Lliure Educació agrupa a les famílies i individus que es creu que l’educació a casa és una opció responsable i adequada per als infants.
Espanya vol arriba a aconseguir la mateixa legalitat sobre l’educació a casa, de la que gaudeixen altres països de la Unió Europea (Regne Unit, França, EEUU...). Aquesta proposta causa sorpresa perquè no estem acostumats a escoltar que la millor idea és l’educació d’un infant en un ambient familiar.
Però aquesta proposta no és factible per a tots els infants i joves.
Els drets que recull la nostra Constitució sobre educació és: “Todos tienen el derecho a la educación”. Es reconeix la llibertat d’ensenyament i més endavant “l’ensenyament bàsic és obligatòria i gratuïta.
Xarxa d'Escola Lliure
La Xell és la Xarxa d'Educació Lliure, una xarxa de persones a favor d’una mirada respectuosa envers les necessitats vitals de la infància.
A l’educació lliure cada projecte, grup de criança o escola d’educació lliure té uns components propis que el fan especial i diferent dels altres. A la majoria d’ells s’identifica el respecte, la confiança, els límits, etc. L’aprenentatge es considera tot allò que parteix d’un impuls propi, tota experiència que està motivada i que engloba tota la persona, totes les seves dimensions psicomotrius, emocionals, socials i cognitives.
No hay comentarios:
Publicar un comentario