Tema 9

Educació: qualitat, equitat i excel·lència. Escola: autonomia i compte de resultats

Política i legislació de l'educació. Pacte social per a l'educació
 

Escola: centre educatiu on s’imparteix segon cicle d’educació infantil i educació primària.
Institució: entitat social que té com a finalitat principal l’educació.
Establiment: casa o local on s'exerceix una activitat comercial, d'ensenyament, industrial, sanitària, etc.
Edifici: construcció específicament creada o adaptada per a dur-hi a terme activitats educatives.

L’escola, per tant, és una institució. Però aquesta no està formada només per l’edifici on s’imparteixen les classes sinó també les persones i les relacions que s’estableixen entre elles a partir d’una formació de coneixements bàsics, una formació permanent i els coneixements compartits entre els diferents docents i amb els alumnes.

 
Escola Pere Vila:  L'escola Pere Vila, va ser inaugurada l'any 1931. És un centre públic de dues línies (dos grups per nivell) d‘educació infantil i primària (3-12 anys) que està ubicat a la frontera entre dos districtes de Barcelona: Ciutat Vella i Eixample.
L’Escola Pere Vila aspira a ser un centre educatiu de referència per l’entorn i per la ciutat perquè vol ser un centre acollidor i inclusiu, capaç d’atendre amb qualitat tot l’alumnat donant resposta a les seves necessitats educatives i estils d’aprenentatge, que l’alumnat pugui gaudir d’una experiència emocional positiva que els permeti créixer i aprendre en un context afavoridor pel seu desenvolupament com a persones i ciutadans en col•laboració amb les famílies, facilitar als mestres i altres professionals les condicions òptimes pel desenvolupament de la tasca docent amb qualitat, activar la sensibilitat envers la diversitat, l’interès pel coneixement i el sentiment de pertinença al centre de tots els membres de la comunitat educativa, que tots el seu alumnat assoleixi les competències bàsiques que els permeti un aprendre a aprendre al llarg de la vida,  que tot l’alumnat desenvolupi l’interès pel coneixement en les diverses vessants: pensament, ciència, literatura, llengües estrangeres, arts plàstiques i música, fomentar el treball rigorós, en equip i cooperatiu, col•laborar, participar i coordinar-se amb els altres centres, els serveis i les entitats de l’entorn social del territori per a sumar esforços i oferir una educació coherent, innovar, tot recordant els seus orígens i la seva història, i oferir una continuïtat de tota l’etapa obligatòria mitjançant la coordinació amb l’Institut Pau Claris fins a l’assoliment de l’Institut-Escola i participar en l’assoliment de la cohesió social oferint un servei on tots els alumnes i les alumnes gaudeixin de l’escola com una oportunitat de convivència i aprenentatge que els permeti superar les diferències per raó d’origen social o econòmic.

Escola Ramon Llull: és un centre educatiu de titularitat privada, concertat, català, laic i obert al barri que avarca l’escolarització d’infants des dels 3 als 16 anys, organitzats en una sola línia.
La proposta educativa de l’escola Ramon Llull es fonamenta des de la seva fundació l’any 1946, en uns principis bàsics:  formar els alumnes a través d’una àmplia formació intel·lectual i humana mitjançant l’estudi, el treball, l’esforç, l’atenció a la diversitat i la potenciació dels valors humans  de respecte, solidaritat, esforç, i il·lusió per la feina ben feta, a fi d’aconseguir el ple desenvolupament de la personalitat de l’ alumnat.
Des del seu inici s’han desenvolupat com a escola innovadora , amb visió de futur,  que capacita els alumnes a resoldre plenament els nous reptes que els pugui presentar una societat tan canviant com la nostra. Són una escola catalana, integradora, que partint de la seva pròpia identitat i cultura s’obren a una concepció àmplia del món amb el respecte a les diferents realitats socials que ens envolten. Són també una escola acollidora en la què els nens i nenes se senten actors importants del seu aprenentatge, i on les famílies troben el suport necessari per a dur a terme la seva tasca educativa. El seu Projecte Educatiu inclou una metodologia oberta i flexible capaç d’integrar en cada moment els avenços pedagògics i tecnològics per tal de mantenir-se en constant actualització possibilitant l’èxit en els estudis superiors i en el món del treball i sempre dotant als alumnes d’unes competències bàsiques imprescindibles en el món actual, tenint sempre present la formació integral de la persona.

Escola Vila Olímpica: És una escola oberta al barri, a Barcelona, a Europa i al món. Té una relació de col·laboració amb les famílies que porten els nens i les nenes al centre ja que creuen que és bo que el món dels infants entri a l'escola a través de les famílies. És per això, que fan activitats que fomenten aquest contacte entre l'escola i la família. Ajuden els nens i les nenes en el seu creixement personal a partir d'un ambient de confiança i d'exigència que afavoreix el desenvolupament de l'autonomia personal i de l'autoestima perquè ambdues característiques són necessàries per a un desenvolupament harmònic dels infants. Procuren establir relacions de cooperació dintre de l'aula i de l'escola per estimular la interacció entre els nens i les nenes i d'aquesta manera, facilitar la seva relació social i els seus aprenentatges. Pensen que, a partir de les diferències que hi ha entre uns i altres, podem fomentar el desenvolupament de tots i cadascun dels seus alumnes. 

Escoles alternatives

Els Pinetons: és una escola pública de Ripollet que acull i atén a les persones que compartiran i conviuran en un espai, un entorn, un temps de vida, de creixement i d’aprenentatges. Els protagonistes d’aquesta vida a l’escola són les nenes i els nens ja que aquests compten amb drets com el de ser respectat, escoltat i tenir una educació de qualitat. És una escola oberta i acollidora per a tota la comunitat, tant en el temps d’escola com en el temps de fora escola, ja que creuen que tot el temps de vida és educatiu i és necessari que el Projecte Educatiu contempli l’ús no restrictiu ni exclusiu de l’espai i del temps escolar. Volen establir vincles, lligams afectius amb les persones que siguin els fils conductors de les relacions i les interaccions que es donaran a l’escola i a més volen una escola amb moltes portes i finestres. Moltes finestres per mirar, per observar, per badar, per investigar, per comptar, per veure, per descobrir, ... Moltes portes per entrar i sortir, per caminar i córrer, ...i també per anar a jugar i a tocar ELS PINETONS del turó. 

El roure gros: és una escola situada a Santa Eulàlia de Riuprimer. El seu objectiu principal és investigar de forma natural i espontània ja que és propi de l’ésser humà, així els nens aprenen conceptes, fets, procediments, actituds, valors... que són fonamentals per viure i adaptar-se a l’entorn. Els nens i les nenes des de l’inici de la seva vida investiguen. En algunes coses necessiten el control, el suport, l’ajut i l’orientació de l’adult, en altres s’espavilen sols i és bo que se’ls permeti fer-ho. L’adult (pares, avis, mestres...), atenent al seu instint de protecció pel que considera feble, de vegades intervé massa en aquest procés investigador del nen i no només el fa sentir força inútil davant les situacions que se li presenten sinó que a més, i poc a poc va estroncant aquest instint. L’infant, poc a poc, espera que en alguns temes, sobretot els que pertanyen a l’àmbit escolar, sigui l’adult qui li ensenyi el que cal saber. Poc a poc, es veu incapaç d’aprendre per ell sol, sovint perd la seguretat de saber-ho fer i no aprecia les seves capacitats innates per l’autoaprenentatge. Aquest és just el camí contrari que hauria de seguir l’escola dels nostres temps. La proposta d’aquesta escola es defineix rotundament per la defensa i potenciació d’aquest esperit investigador que tenen tots els nens i nenes en major o menor grau. La mestra, el mestre, ha d’acompanyar, servir de guia, de suport, d’orientador d’aquest procés.

Educació

 
LLEI 12/2009, de 10 de juliol, d’educació (de Catalunya)
Capítol III           
Les famílies          Article 25
Participació de les famílies en el procés educatiu
1. Les mares, els pares o els tutors dels alumnes, a més dels altres drets que els reconeix la legislació vigent en matèria d'educació, tenen dret a rebre informació sobre:
    a) El projecte educatiu.
    b) El caràcter propi del centre.
    c) Els serveis que ofereix el centre i les característiques que té.
    d) La carta de compromís educatiu, i la coresponsabilització que   comporta per a les famílies.
    e) Les normes d'organització i funcionament del centre.
    f) Les activitats complementàries, si n'hi ha, les activitats extraescolars i els serveis que s'ofereixen, el caràcter voluntari que aquestes activitats i serveis tenen per a les famílies, l'aportació econòmica que, si escau, els comporta i la resta d'informació rellevant relativa a les activitats i els serveis oferts.
    g) La programació general anual del centre.
    h) Les beques i els ajuts a l'estudi.
2. Les mares, els pares o els tutors dels alumnes matriculats en un centre tenen dret a rebre informació sobre l'evolució educativa de llurs fills. Amb aquesta finalitat, el Departament ha de preveure els mitjans necessaris perquè els centres, el professorat i altres professionals puguin oferir assessorament i atenció adequada a les famílies, en particular per mitjà de la tutoria.
3. Les mares, els pares o els tutors tenen el deure de respectar el projecte educatiu i el caràcter propi del centre, el dret i el deure de participar activament en l'educació de llurs fills, el deure de contribuir a la convivència entre tots els membres de la comunitat escolar i el dret de participar en la vida del centre per mitjà del consell escolar i dels altres instruments de què es dotin els centres en exercici de llur autonomia.
4. El Govern ha de promoure, en el marc de les seves competències, les mesures adequades per a facilitar l'assistència de mares i pares a les reunions de tutoria i l'assistència de llurs representants als consells escolars i als altres òrgans de representació en què participin.

Capítol V
La convivència   Article 30
Dret i deure de convivència
1. L'aprenentatge de la convivència és un element fonamental del procés educatiu i així ho ha d'expressar el projecte educatiu de cada centre.
2. Tots els membres de la comunitat escolar tenen dret a conviure en un bon clima escolar i el deure de facilitar-lo amb llur actitud i conducta en tot moment i en tots els àmbits de l'activitat del centre.
3. Els centres han de vetllar perquè els membres de la comunitat escolar coneguin la Convenció sobre els drets dels infants.
4. Correspon a la direcció i al professorat de cada centre, en exercici de l'autoritat que tenen conferida, i sens perjudici de les competències del consell escolar en aquesta matèria, el control i l'aplicació de les normes de convivència. En aquesta funció, hi ha de participar la resta de membres de la comunitat educativa del centre. La direcció del centre ha de garantir la informació suficient i crear les condicions necessàries perquè aquesta participació es pugui fer efectiva.
5. Els centres han d'establir mesures de promoció de la convivència, i en particular mecanismes de mediació per a la resolució pacífica dels conflictes i fórmules per mitjà de les quals les famílies es comprometin a cooperar de manera efectiva en l'orientació, l'estímul i, quan calgui, l'esmena de l'actitud i la conducta dels alumnes en el centre educatiu.

Capítol VI
Educació en el lleure      Article 39
1. El sistema educatiu reconeix i incorpora el caràcter educatiu de les activitats de lleure, especialment el compromís i la transmissió de valors. Aquestes activitats es poden articular entre els centres educatius i els ens locals, les famílies i les associacions en què s'agrupen i les entitats, associacions i empreses d'educació en el lleure, en els diferents territoris.
2. El Govern, havent consultat el Consell de Governs Locals, i d'acord amb el procediment que determina l'article 162, ha de regular els requisits mínims i ha d'establir els criteris de qualitat a què s'han d'ajustar les activitats d'educació en el lleure, a fi de garantir-ne la contribució al procés educatiu.
3. Els centres públics, en el marc de llur autonomia, i d'acord amb els ens locals corresponents, poden establir acords amb associacions sense ànim de lucre per a autoritzar-los l'ús de les instal•lacions del centre més enllà de l'horari escolar.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL NOVENA.  Centres d'educació especial.
1. Les estratègies didàctiques pròpies dels centres especialitzats en educació especial poden incorporar organitzacions globalitzades dels continguts curriculars d'acord amb la resposta integral que han de donar a les necessitats educatives del seu alumnat.
2. Aquests centres disposen de professorat especialista i personal d'atenció educativa especialista que actuen de manera coordinada per a donar resposta educativa adequada al seu alumnat.
3. Els centres especialitzats en educació especial poden portar a terme, en els centres educatius i en les condicions que el Departament d'Educació ha de determinar, programes i serveis específics de suport a l'educació inclusiva de l'alumnat amb discapacitat en centres ordinaris. Aquestes actuacions s'han de coordinar amb els serveis educatius.
4. Els centres públics d'educació especial tenen la denominació genèrica de centres especialitzats en educació especial.
La concepció que es tenia sobre l’educació especial contemplava més a les persones sordes i cegues que no pas a les persones amb d’altres discapacitats, la intenció era l’acceptació i la normalització. Es van crear els primers centres per atendre-les, però la intervenció seguia sent pobre. Cap al 1900-1950 les persones amb trastorns en el seu desenvolupament es van considerar malalts, tenien una manca important de drets i van passar a rebre un tracte assistencial. És a l’època mèdico-assistencial (1960-1970) on comença a haver-hi una conscienciació de les necessitats que presenten, tot i actuar amb un model clínic de diagnòstic. Es comencen a crear centres educatius separats dels ordinaris, però que presenten un problema, i és que tots actuen de maneres diferents, necessiten que dins el marc legislatiu es contempli l’educació especial i es reguli la seva actuació. Així, amb l’aprovació de la Llei General d’Educació de l’any 1970 (LGE) l’educació especial queda contemplada en el sistema educatiu. Es parla de la incorporació dels nens “deficients” al sistema educatiu, però sempre referint-se a aquests com a sistema educatiu paral•lel a l’ordinari.

INFÀNCIA

CONVENCIÓ SOBRE ELS DRETS DE L’INFANT. Nacions Unides, el 20 de novembre de 1989 (España, ratificada el 30 de novembre de 1990)
 

Article 12
1. Els Estats membres han d’assegurar a l’infant amb capacitat de formar un judici propi el dret a manifestar la seva opinió en tots el afers que l’afectin. Les opinions de l’infant han de ser tingudes en compte segons la seva edat i maduresa.
2. Amb aquesta finalitat, l’infant han de tenir especialment l’oportunitat de ser escoltat en qualsevol procediment judicial o administratiu que l’afecti, bé directament, bé per mitjà d’un representant o d’una institució adequada, d’acord amb les normes de procediment de la legislació.
 

Article 13
1. L’infant té el dret a la llibertat d’expressió; aquest dret inclou el dret a cercar, rebre, i difondre informació i idees de tota mena, sense consideració de fronteres, sigui oralment, per escrit, o impreses en forma d’art o per qualsevol altre mitjà triat per l’infant.
2. L’exercici d’aquest dret pot estar subjecte a algunes restriccions, que seran només les que prevegi la llei i que siguin necessàries:
    a) per respecte als drets.
    b) per a la protecció de la seguretat nacional, de l’ordre públic o de la salut o la moral públiques.

LLEI 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència.

 
Capítol I   
Disposicions generals       Article 1    
Objecte de la llei
1. Aquesta llei té per objecte la promoció del benestar personal i social dels infants i els adolescents i de les actuacions de prevenció, atenció, protecció i participació dirigides a aquestes persones a fi de garantir l'exercici de llurs drets, l'assumpció de llurs responsabilitats i l'assoliment de llur desenvolupament integral.
2. Aquesta llei fixa el marc en què s'han de dur a terme les activitats de participació i de promoció dels drets i del benestar dels infants i els adolescents, i les activitats per a atendre'ls i protegir-los en les situacions de risc o de desemparament.