Visita d’observació pedagògica

Escola "El Martinet" 

Observació de l’escenari escolar on es produeix l’ensenyament-aprenentatge (aula, pati, gimnàs, lloc d’experienntació…)

L’escola estava dividida en dos edificis. El primer, tenia tres plantes, a la primera hi havia l’entrada, el menjador, consergeria i unes altres aules per fer petites reunions, a la segona planta es trobaven la comunitat dels mitjans (6 a 8 anys) i a la tercera planta la comunitat dels grans (9 a 11 anys). L’altre edifici, més petit, era on estava la comunitat dels petits (3 a 5 anys).

Primerament vam entrar al edifici de mitjans i grans. Només entrar ens vam trobar amb una exposició feta pels nens a l’entrada, la qual està sempre permanent allà, encara que la van renovant, i la poden veure els pares, veïns i tothom que es vulgui apropar per mirar-la. Vam pujar cap a la 2 planta. A les escales hi havia frases en anglès. Un cop allà, vam veure només entrar una pantalla digital al passadís que projectava imatges de les excursions fetes pels nens per tal de que els pares les poguessin veure quan anaven a recollir als fills. Els nens estaven pels passadissos fent fitxes, altres a les aules fent jocs, tallers, etc. Hi havia uns quants professors que s’anaven passejant pels espais i resolien els dubtes dels nens. Hi havia tot un passadís central amb taules i jocs i diferents aules, cadascuna destinada per una cosa diferent com mates, pintura o música. A més, les aules tenien una finestra per tal de poder veure que fan a dins i que fan a fora. A la tercera planta, hi havia la mateixa distribució de les aules, dels nens i dels mestres, tot i que canviaven els projectes exposats i comptava amb unes aules diferents com un petit taller on estaven fent feines amb fusta i un on estaven menjant.

Un cop vam veure el primer edifici vam anar a veure el pati. Aquest tenia una part a l’altura dels edificis i una altra que quedava per sota, les dues amb mestres per si sortien els nens a fer projectes o activitats. La part de damunt era per als petits i tenia taules i cadires de fusta on els nens podien menjar o sortir a fer projectes si volien A més, hi havia uns gronxadors, tots ells fets de fusta. En l’altra part de baix, destinada als mitjans i als grans hi havia una petita casa de fusta on hi havia més calaixos amb projectes per a realitzar i unes taules amb cadires per poder treballar. A més, hi havia un hort, que ells mateixos cuidaven i un gimnàs. Vam poder observar com el terra del pati era tot natural, és a dir, no hi havia el típic cement, hi havia sorra per tots llocs, excepte un tros davant del gimnàs per tal de poder fer les activitats.

Finalment, vam anar a veure l’edifici dels petits. Aquest, tenia una organització semblant a l’altre edifici, un passadís enmig i aules als costats. A l’entrada, hi havia uns bancs i prestatgeries amb llibres on els pares podien posar-se a llegir amb els seus fills. En front hi havia una espècie de consergeria i al llarg del passadís hi havia a més de projectes, penjadors amb el nom de cada nen i imatges de com es va construir l’escola i dibuixos fets pels nens de com pensaven que seria aquesta. En aquest edifici hi havia 5 aules. En la primera hi havia taules amb jocs i per poder fer projectes, en la segona hi havia un escenari i disfresses i una cuineta. A la tercera aula hi havia diferents peces reciclades com tubs, peces de fusta, etc i cavallets i pintura per pintar.  

                                                                

A la quarta aula hi havia peces de construcció i un projector per crear paisatges i que els nens el dibuixessin o el construïssin i finalment a la cinquena aula hi havia una mena de cabanya feta amb llençols i més taules i cadires. Aquest edifici, a més, tenia una aula de psicomotricitat, on els nens també feien la migdiada i una cuina amb menjador.               

                                                                       

Tots els passadissos, tant els d’una comunitat com l’altre, estaven decorats amb projectes fets pels nens i fotos. A més, hi havia uns calaixos on guardaven els infants les sabates, ja que anaven descalços, i hi havia uns altres calaixos on estaven els projectes que podien escollir i els que estaven portant a terme. Les aules, a part, tenien una altra cosa en comú, cap d’elles tenia pissarra.

Ambient de relació educativa i comunicació entre companys, entre mestre/a i alumnes

Els nens realitzen un projecte durant un determinat temps, explicat al punt següent, el qual poden fer individual o en grups de dos o tres. En aquest, s’estableixen relacions de contacte amb els diferents membres del grup. Normalment, canviaran de companys, per tal de fer primer els projectes que més els interessen, per tant, es posaran amb nens que tenen els mateixos interessos. A més, tant en les activitats lliures com en les altres, els nens poden anar a una aula o una altre i trobaran companys del seu mateix curs i d’un altre de la mateixa comunitat.

La relació educativa que es dona entre els mestres i els alumnes és d’orientació, és a dir, els mestres es comuniquen amb ells per presentar els projectes cada cert temps o unes activitats i durant el que duren aquests els mestres estan simplement com un guia, ajuden al nen si els demana ajut però en cap moment els pressionen per fer alguna cosa.

Iniciatives i realitzacions concretes que contribueixen a aprendre de manera activa, reflexiva i participativa com correspon a les necessitats educatives a la societat actual. Descripció+valoració.

Cada cert temps, els professors presenten unes caixes noves amb projectes. Aquestes són diferents cada vegada,amb diferents materials que proporcionen perquè hagi una recerca natural i amb diferents temes, alguns d’ells els que han escoltat dir als nens que els interessaria. Aquestes caixes contenen les instruccions per a desenvolupar el tema i estan ajustades a l’edat de cada nen. Un cop escollida la capsa, ja sigui individual, en parella o en trios, es posen a desenvolupar-la, anant a l’aula que necessitin, i treballen en ella fins les 11. Mentre uns nens fan això, a uns altres els toca fer servei (cada cop que canvien de caixes el toca a uns diferents) i s’encarreguen d’anar a comprar i preparar l’esmorzar. A les 11 esmorzen i un cop han acabat fan anglès, treball corporal o espai buit, depenent el dia. A treball corporal fan activitats físiques, expressió corporal i treball corporal, mai esports com futbol o bàsquet, ja que pensen que fomenten la competitivitat i crea baralles. A l’espai buit, els nens fan allò que els interessa, sempre i quan no hagin estat fent el mateix a un altre espai. A dos quarts d’una marxen a casa o bé es queden al menjador. A la tarda, els nens fan diferents tallers, els quals han de passar per tots al llarg de la setmana o histories matemàtiques, on s’inventen histories amb activitats matemàtiques.

Parteixen de la idea de que no tots els nens tenen les mateixes capacitats ni interessos. Amb aquestes activitats, el que volen a l’escola és que els nens aprenguin en el moment adequat, quan es sentin capaços i no es vegin obligats, per tal de que ho facin motivats i amb interès. Fan una barreja de pensaments de diferents autors estudiats a classe com Dewey, el qual deia que el currículum no només havien de ser les matèries sinó diferents activitats basades en l’experiència, de Montessori, amb la seva idea del moment llindar i el joc com a base de l’aprenentatge, de Ferriere amb l’escola activa, Piaget i Wallon amb els diferents estadis o Freinet amb els mètodes naturals, però principalment es basen en les idees de l'Escola Moderna en la qual l’ensenyament estava inspirat el lliurepensament, la coeducació de sexes i de classes socials i amb un rebuig d’exàmens i tot sistema de premis i càstigs, obrint l'escola a les dinàmiques de la vida social i laboral, i organitzant activitats de descoberta del medi natural.

Personalment, em van agradar molt les idees d’aquesta escola. Crec que és molt important que el nen aprengui quan està capacitat i que ho faci pel seu propi peu, és a dir, que no es vegi obligat a aprendre, ja que sinó no estarà motivat i a més de no fer-ho tant bé com seria capaç, un cop hagi acabat no se’n recordarà de res. Per un altra part, vaig trobar massa excessiu aquesta forma d’ensenyar, ja que penso que donant plena llibertat als nens poden acabar fent el que volen, ja que no tenen normes i per tant no saben quins són els límits. A més, quan arribin a l’institut, batxillerat o a l’ universitat, al no haver fet mai deures, treballs, ni exàmens, crec que tindran més dificultat que les altres persones.

RECEPCIÓ D’EXPLICACIONS I ENTREVISTA AMB Montserrat Navarro

L’escola el Martinet és una escola pública que compta amb més de 400 alumnes de diferents nacionalitats. Va començar al 2003 amb l’anomenat Avantprojecte, en el qual contaven amb 2 grups de nens de 3 anys i dos edificis que s’havien fet en dues fases.

Van situar l’escola a la perifèria de Ripollet, a l’extrem. Vivien famílies immigrants d’Andalusia, Extremadura, etc. Estava envoltat de vinyes i de camps i no comptava amb gaires serveis només un parc. Un cop va sortir la llei de barris, impulsada per la diputació i l’ajuntament per tal de fer reformes i crear nous serveis van presentar el seu projecte d’escola. En aquest projecte van participar 9 persones i el van dividir en 4 eixos: la comunitat, el benestar, l’entorn i la família. El primer eix era el de l’idea de comunitat. Aquest el formen els infants, les seves famílies, els mestres, el personal de servei i altres persones que col·laboren. Cada un d’aquest fa una funció diferent i és respectada i coneguda per tots, igual com cada nen té un nivell diferent però sense classificació ja que cada un destaca en coses diferents als altres. A més, per tal de fer que la família i veïns aconsegueixin formar part d’aquesta comunitat fan festes, tallers familiars i activitats per tal de que es coneguin i es vinculin amb l’escola. Un altre eix és el del benestar. Es basa en que l’espai és generador d’aprenentatge, ajuda en aquest, per tant a de proporcionar harmonia i benestar. A més, passen moltes hores en l’escola, és com una segona casa i s’ha de semblar a aquesta per tant els espais han de ser suggerents, no han de ser tots iguals, s’han d’adaptar al que necessiten. Trobem també el eix de l’entorn. Aquest té dos parts. Per una banda, l’entorn relacionat amb la natura. L’escola està envoltada per arbres i plantes i tots els materials són naturals. A més, fan nombroses sortides al camp, rius, antics campaments militars i fan passeigs en bicicleta. Per un altre part, l’entorn també està relacionat amb les relacions i participacions dels ciutadans de diferents edats, cultures, pensaments i llenguatges fent que sigui una participació democràtica i equitativa. Per últim trobem l’eix de les famílies i el compromís amb aquestes, Els pares poden participar amb l’escola ajudant al servei de menjador (per tal de reduir despeses), poden ajudar als professors i passar el dia amb els seus fills, anar amb ells a les excursions, fer exposicions sobre algun tema, etc. A més, disposen d’activitats conjuntes, com ja és diu al primer eix, com ioga, taller de cuina, etc per tal de que facin amistat amb altres pares i es vinculin amb l’escola.

L’escola no celebra cap festa tradicional com la castanyada o carnestoltes ja que al haver-hi nens de diferents nacionalitats, religions i cultures pensen que no han d’inculcar unes altres tradicions i per tant o deixen en mans dels seus pares quines són les festes que volen celebrar. Tot i això, celebren unes festes pròpies de l’escola, una al març en la qual pot participar tot el barri i una a l’escola a juny.                                                                                               

A l’entrevista, ens va explicar també altres coses. Primerament, que no són partidaris de donar premis ni càstigs. Un altra cosa que ens van explicar va ser que els professors es reuneixen un cop a la setmana per parlar del desenvolupament del nen i de les noves caixes que crearan. Els pares, reben dos informes al llarg del curs per saber com avança el seu fill i paguen una petita quota de material per poder comprar-ne de nous. A més, per poder pagar els diferents materials l’escola es presenta a programes del departament per guanyar més diners i poder innovar. A més, ens van explicar dubtes que teníem com per exemple el mètode d’avaluació o que era l’espai buit i que l’escola té a disposició un servei de guarderia.

Posteriorment convé fer un contrast entre l’experiència escolar pròpia (quan érem infants d’aquesta edat), reafirmar valors de la mateixa i veure iniciatives diferents que són necessàries per a l’enseyament-aprenentage dels infants d’avui.

La meva experiència escolar va ser molt diferent a aquesta. La idea principal que tenia la meva escola, i gairebé totes les d’ara, és que tots els han d’assolir els mateixos coneixements de matèries molt variades a una edat determinada. Per saber si s’havien assolit o no es fan exàmens. En cas de suspendre’ls i no arribar als nivells marcats en aquell any, el nen repeteix de curs. A més, hi ha una sèrie de premis i de càstigs per tal d’afavorir un tipus de comportament.

Aquesta idea fa que no es valorin les capacitats dels nens que per exemple se li dona molt bé un assignatura però una altra no tant bé o que s’ho saben però s’han posat nerviosos a l’examen. Des del meu punt de vista, s’hauria de fer un altre tipus d’avaluació basada en el desenvolupament del nen al llarg del curs, és a dir, veure si les seves capacitats milloren dia a dia i no basant-se en un examen el qual pot treure un deu però desprès no sap aplicar-ho o no ho entén.